70/2026

La visita del Papa ha servit d’excusa perfecta perquè el director general de la Policia torni a demostrar quines són les seves prioritats: aparador institucional.

Centenars de companys i companyes que es troben realitzant cursos a l’ISPC han vist suspesa la seva formació per ser mobilitzats a última hora en un dispositiu que feia setmanes que era perfectament conegut i previsible.

S’ha anunciat pels caps que es preveuen jornades maratonianes, hores i hores de desplaçament en bus, dificultats per accedir a aigua, absència de lavabos habilitats i fins i tot que siguin els mateixos mossos els encarregats de col·locar les tanques del dispositiu. Vergonyós.

El dispositiu ALBUS és també l’exemple perfecte d’una manera de gestionar basada en el menysteniment i l’insult de Trapero als mossos i mosses. Tot i ser un esdeveniment perfectament previsible, s’han activat les necessitats del servei, aprofitant el termini mínim legal dels tres dies hàbils.

Parlon es torna a agenollar davant Trapero. La gran absent d’aquest episodi torna a ser la consellera Núria Parlon. Mentre centenars de mossos veuen alterada la seva vida personal i professional, la màxima responsable política d’Interior continua instal·lada en el silenci. Si no té capacitat per controlar a Trapero, marxi. Si us plau.

Barcelona, 5 de juny de 2026

73/2026

Aquesta és la frase que, segons ens traslladen nombrosos companys i companyes de diferents comissaries, estan rebent per part dels seus comandaments. Una afirmació que es pretén justificar amb la manca de personal mentre es continuen modificant mínims segons convingui, alterant criteris i fins i tot excloent efectius de les USC dels còmputs globals per construir un relat que permeti justificar allò que és injustificable.

Els AP han deixat de ser un dret per convertir-se en un privilegi. Un privilegi que queda en mans de la manca de planificació del Departament i de la discrecionalitat dels comandaments, que acaben decidint quan un treballador pot exercir un dret que li correspon.

Aquest és el panorama que ens presenta el Departament per a l’estiu del 2026.

I tot això passa quan ja ha entrat plenament en vigor l’anomenat “acord històric”, un acord que, amb els números a la mà, representa una diferència aproximada d’uns 220 euros mensuals respecte a l’any 2023, tenint en compte que tant la reducció de jornada com el Pla de Carrera ja estaven pactats amb anterioritat.

I, per si no fos suficient, aquest any novament el premi de vinculació continua sense abonar-se, pendent d’informes i tràmits administratius. Una situació que molts companys perceben com una autèntica presa de pèl.

Mentrestant, altres col·lectius de la funció pública continuen negociant millores salarials que ja superen els 450 euros mensuals, sense donar per tancades les seves reivindicacions. Nosaltres, en canvi, ens trobem amb una capacitat de negociació severament limitada fins a l’any 2030.

La solució passa per habilitar bosses extraordinàries d’hores extres i reforçar les plantilles per afrontar els períodes de màxima demanda operativa.

Per aquest motiu, des d’USPAC fem una crida a tots els companys i companyes: demaneu sempre les denegacions dels AP per escrit i degudament motivades.

Des d’USPAC fiscalitzarem totes les denegacions sistemàtiques que s’estan produint arreu del territori. Exigirem que l’Administració i els comandaments motivin i justifiquin degudament cada resolució denegatòria, deixant-ne constància documental. Només així es podrà evidenciar amb dades una problemàtica que fa massa temps que denunciem i que continua afectant greument els drets dels companys i companyes.

Barcelona, a 3 de juny de 2026

72/2026

Nou episodi de tiroteig en una població catalana, aquest cop a la localitat de Tordera, al Maresme. És el tercer a Catalunya en menys de 72 hores. En aquest cas, el succés ha acabat amb un ferit de bala.

Catalunya ha registrat 28 tirotejos des de l’inici de l’any 2026; és a dir, anem a més d’un incident amb armes de foc a la setmana des de l’inici de l’any. Unes xifres que representen un increment de més del 45% respecte de l’any anterior.

Si ja de per si les dades ens fan tenir una idea de la dimensió del problema, el comissari de la CGIC, en una entrevista a un mitjà de comunicació, va “tranquil·litzar” els ciutadans assenyalant que molts d’aquests tirotejos són de caràcter “intimidatori” i que el seu objectiu és “marcar poder i territori” entre organitzacions rivals que majoritàriament es dediquen al tràfic de drogues.

Gràcies, Comissari Chacón. Aquesta dada deixa molt més tranquil·la la població, ja que, tot i duplicar-se la intervenció d’armes de foc i disparar-se el nombre de tirotejos, no han de patir: els trets se’ls foten entre els “dolents”. Que ningú s’espanti!

Això sí, els nostres polítics, amb l’exmajor Trapero al capdavant, s’afanyen a dir que es tracta de fets puntuals i titllen d’alarmistes, demagogs i oportunistes aquells que posen de manifest una realitat que ja els és impossible d’amagar.

Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Salt, Figueres i un llarg etcètera de poblacions catalanes en el top 20 de ciutats amb els índexs més alts de criminalitat de l’Estat, i no precisament per delictes lleus, i amb el dubtós honor a les espatlles de ser la comunitat autònoma amb major nombre de delictes convencionals d’Espanya.

Mentrestant, la Prefectura es dedica a acumular funcionaris als despatxos per fer Excels i graelles. Al carrer, però, cada cop hi ha menys policies, i els pocs que hi ha ja fa més de 25 o 30 anys que hi són, “cremats” i desencisats per la deriva a la qual ens han abocat amb les seves ineficaces polítiques de seguretat.

Amb aquest panorama, però, la Conselleria d’Interior, en connivència amb el sindicat majoritari del cos, va tenir a bé premiar-nos amb el “millor acord laboral de la història”, el qual seria l’enveja de qualsevol funcionari d’altres departaments de la Generalitat. Segur? Anestèsia per al ramat, devien pensar.

Així doncs, companys, benvinguts al FAR WEST. Tot això, i aprofitant l’avinentesa, ho farem “PER UN PUÑADO DE DÓLARES”.

Barcelona, a 1 de juny de 2026

71/2026

Des de la USPAC hem registrat un escrit adreçat a la Consellera d’Interior reclamant, amb caràcter urgent, l’habilitació, regulació i dotació d’aerosols defensius homologats per als Mossos d’Esquadra, especialment per als serveis de paisà, unitats operatives i efectius que treballen en primera línia.

La situació al carrer és cada vegada més preocupant. Les intervencions són més violentes, més imprevisibles i amb escenaris on els agents han de prendre decisions en qüestió de segons. Davant d’aquesta realitat, no podem continuar sense eines intermèdies suficients per contenir la violència amb el menor grau de força possible.

Els aerosols defensius homologats són un mitjà idoni per actuar amb proporcionalitat: permeten evitar el cos a cos, reduir forcejaments, minimitzar lesions i evitar l’escalada cap a mitjans molt més lesius, com la defensa, la Taser o, en situacions extremes, l’arma de foc.

No parlem d’una eina agressiva, sinó d’un recurs per intervenir amb menys violència, menys risc i més seguretat, tant per als agents com per a la ciutadania i la persona intervinguda.

A més, la dotació actual de dispositius Taser és clarament insuficient. Amb una única Taser per comissaria és inviable donar resposta als centenars d’escenaris de violència, agressivitat o risc que es produeixen diàriament als carrers de Catalunya.

Des d’USPAC ja hem presentat diferents sol·licituds en diverses regions policials, adreçades als respectius caps de regió, però a dia d’avui tot continua en l’aire, sense una resposta clara, homogènia ni efectiva.

Per això exigim al Departament d’Interior que deixi de posposar aquesta decisió i reguli de manera clara el port i ús d’aerosols defensius homologats, amb formació, protocols i dotació adequada per als agents.

No es pot exigir contenció, proporcionalitat i eficàcia mentre es continua deixant els Mossos d’Esquadra sense les eines necessàries per treballar amb seguretat.

Menys eines intermèdies significa més risc. Més mitjans significa més seguretat.

USPAC, EL SINDICAT INDEPENDENT DELS MOSSOS

Barcelona, a 1 de juny de 2026

69/2026

Des de la USPAC-USCOP denunciem que a la nòmina actual no s’han abonat les retribucions corresponents a les nits i caps de setmana treballats durant el mes de març.

Una vegada més, l’Administració ha actuat amb una manca absoluta de transparència i respecte cap als agents del cos de Mossos d’Esquadra. Tot i tractar-se d’una incidència que afecta directament la nòmina dels companys i companyes, no s’ha publicat cap comunicació a la intranet ni s’ha informat oficialment del problema.

De moment, han estat les oficines de suport dels serveis afectats les que han informat els agents de l’impagament —com si els companys i companyes no se n’haguessin adonat per si sols en veure la nòmina— traslladant el missatge que “no es preocupin, que ja ho cobraran”.

Després de les gestions efectuades per la USPAC-USCOP, la Subdirecció General de Recursos Humans ha manifestat que aquesta incidència s’ha produït per un error informàtic.

Ara bé, més enllà de l’error, el que resulta absolutament inadmissible és la manca d’informació i de comunicació cap als agents afectats.

Precisament, en el darrer Consell de la Policia, des de la USPAC-USCOP vam reclamar que qualsevol incidència rellevant o informació que afecti directament els mossos i mosses sigui comunicada de manera immediata a través de la intranet corporativa. I evidentment, un impagament d’aquestes característiques és un clar exemple del tipus d’incidències que s’han d’informar oficialment i sense demora.

Des de la USPAC-USCOP ho diem clar: els agents sí que tenen dret a preocupar-se. Parlem de retribucions per serveis efectivament treballats, de nits, caps de setmana i jornades que afecten directament la conciliació, el descans i l’economia familiar dels companys i companyes.

Per aquest motiu, des de la USPAC-USCOP hem exigit a la Subdirecció General de Recursos Humans que resolgui aquesta incidència de manera immediata i que es garanteixi que situacions com aquesta no tornin a produir-se sense una informació clara, oficial i transparent cap al col·lectiu.

Des de la USPAC-USCOP us informarem puntualment de qualsevol novetat relacionada amb aquest fet.

Barcelona, a 28 de maig de 2026

68/2026

Avui s’ha produït un fet gravíssim a la comissaria de Les Borges Blanques que evidencia, una vegada més, la situació límit en què es troben les dependències policials de la Regió Policial de Ponent.

Un dipòsit d’aigua de 100 litres s’ha desprès del sostre d’un dels banys de la comissaria, provocant el trencament del fals sostre i generant una situació de risc extrem per als companys i companyes que treballen en aquestes instal·lacions.

Si en aquell moment hi hagués hagut algun agent sota el dipòsit, avui estaríem parlant d’una desgràcia.

De fet, només la providència ha evitat mals majors, ja que en aquell instant un company estava utilitzant l’altre bany contigu. Cal recordar que la comissaria només disposa de dos banys, un fet que ja demostra el nivell de precarietat i saturació que pateixen aquestes dependències.

Aquest incident no és un fet aïllat. És la conseqüència directa d’anys de deixadesa, manca de manteniment i abandonament de les infraestructures policials de Ponent.

A Les Borges Blanques, a més, les companys han d’utilitzar un barracó com a vestidor i com a sala de brifing tenen el parking.

Moltes promeses, molts anuncis i molts projectes sobre paper, però la realitat és la que és: dependències precàries, espais provisionals cronificats i agents treballant en condicions indignes.

Des de la USPAC fa temps que venim advertint de l’estat lamentable d’aquestes dependències: instal·lacions envellides, espais insuficients, manteniment mínim i unes condicions laborals absolutament indignes per als mossos i mosses que hi treballen diàriament.

I els problemes no acaben aquí. A moltes d’aquestes dependències es succeeixen constantment incidències com goteres, humitats, avaries recurrents i problemes sistèmics amb la refrigeració i climatització, obligant els agents a treballar en condicions totalment inadequades tant a l’estiu com a l’hivern.

A mode d’exemple, des de la USPAC ja hem denunciat reiteradament la situació de diverses comissaries de la Regió Policial de Ponent.

A Mollerussa, la manca d’espai i la precarietat de les instal·lacions ha obligat a habilitar el pàrquing de la comissaria com si fos una oficina improvisada, una sala de brífing i fins i tot vestidors, una situació absolutament impròpia d’un cos policial modern.

A més, la nova comissaria de Mollerussa no està prevista fins a finals de l’any 2027, fet que condemna els agents a continuar treballant durant anys en unes dependències deficients, saturades i insegures.

Pel que fa a Lleida, els companys i companyes treballen amuntegats, amb greus problemes d’espai i vestidors insuficients per absorbir l’actual volum de personal, sense que fins ara s’hagi plantejat cap solució real ni definitiva per revertir aquesta situació insostenible.

A Cervera, les companyes només disposen d’un bany específic per a dones, mentre que la resta de lavabos són mixtos o d’homes, una mostra més de la manca de previsió i d’adequació real de les instal·lacions a les necessitats del personal.

Des de la USPAC exigim al Departament d’Interior una actuació immediata i urgent. No esperarem que hi hagi ferits per començar a prendre seriosament aquesta situació.

Cal una revisió integral i immediata de les dependències policials de Ponent, inversions reals, solucions estructurals i infraestructures dignes i segures.

USPAC, EL SINDICAT INDEPENDENT DELS MOSSOS

Lleida, a 28 de maig de 2026

65/2026

Des d’USPAC hem traslladat formalment aquesta problemàtica en un escrit adreçat a la Consellera d’Interior, davant la situació límit que es viu a l’Hospitalet de Llobregat i la manca de respostes reals per part del Departament.

Hem denunciat reiteradament la manca de planificació que pateix el cos de Mossos d’Esquadra. Una manca de previsió que es fa evident a totes les unitats que treballen diàriament al carrer i que té, a l’Hospitalet de Llobregat, un exemple clar, greu i preocupant.

Parlem d’una ciutat que se situa entre les primeres posicions de densitat de població de tota la Unió Europea. Un territori complex, amb una pressió policial constant, on els episodis amb armes de foc, els apunyalaments, els robatoris amb violència i altres fets delictius greus han deixat de ser episodis aïllats per convertir-se en incidents habituals.

Els agents han d’intervenir sovint en situacions d’alt risc, amb una formació insuficient i sense el material adaptat a la realitat delinqüencial actual. La delinqüència evoluciona, però l’administració continua ancorada en la improvisació, els pedaços i les promeses buides.

Les unitats d’Investigació pateixen una manca greu de personal i una falta d’estabilitat de la plantilla que impedeix consolidar equips, donar continuïtat a la feina i afrontar amb garanties la criminalitat existent.

Les Oficines de Relació amb la Comunitat i Proximitat han d’assumir la cobertura de 56 centres escolars, alguns d’ells amb problemàtiques ben conegudes relacionades amb bandes llatines, i alhora acaben realitzant tasques pròpies d’altres unitats especialitzades o de nivell avançat. Tot plegat sense els recursos necessaris i amb una càrrega de treball absolutament desproporcionada.

Les noves incorporacions d’agents no cobreixen, ni de bon tros, la manca d’efectius que es van perdent amb concursos, oferiments i moviments interns. El resultat és sempre el mateix: plantilles tensionades, serveis sota mínims i agents assumint una càrrega que no els correspondria si hi hagués una planificació real.

A aquesta situació s’hi afegeix un altre problema greu: la comissaria no disposa ni de l’estructura ni de l’espai necessari per absorbir els efectius que realment caldrien per donar una resposta adequada a les necessitats del territori. Les promeses d’ampliació o de construcció de noves instal·lacions continuen sent projectes que mai no arriben a materialitzar-se. Mentrestant, els anys passen i els problemes s’agreugen.

Des d’USPAC denunciem que aquesta situació no és exclusiva de l’Hospitalet de Llobregat. Es pateix arreu del territori i afecta totes les unitats. Ara bé, l’Hospitalet és una mostra evident de l’huracà que tenim al damunt i davant del qual sembla que ningú vulgui posar una solució real.

El darrer cap de setmana, un company de l’Hospitalet va patir ferides greus per arma blanca durant una intervenció. Aquest fet hauria de ser un avís clar i contundent per a aquells que tenen la responsabilitat de liderar el cos i de garantir que els agents puguin treballar amb seguretat.

Des d’USPAC exigim solucions immediates. No es pot pretendre tapar la manca estructural d’efectius, de formació, de material i d’instal·lacions amb l’arribada dels 1.500 agents en pràctiques. Aquests companys i companyes són necessaris, però no poden ser utilitzats com a pedaç per maquillar una situació límit.

Cal recordar que els agents en pràctiques també requereixen tutorització, seguiment i acompanyament operatiu. Això suposa una càrrega afegida per als agents veterans, que, a més d’assumir serveis sota mínims i intervencions d’alt risc, han de formar i tutelar els nous efectius en un context cada vegada més exigent.

No podem continuar permetent que siguin sempre els mateixos agents els qui acabin pagant les conseqüències de la mala gestió, de la manca de previsió i de les promeses incomplertes. Calen recursos reals, planificació seriosa i decisions valentes. I calen ara.

USPAC, EL SINDICAT INDEPENDENT DEL MOSSOS

Barcelona, a 26 de maig de 2026

64/2026

Des d’USPAC hem adreçat un escrit a la consellera per denunciar amb fermesa l’actual situació que s’està produint a Catalunya, fins al punt que fins i tot un alt comandament del cos de Mossos d’Esquadra ha reconegut obertament en diversos mitjans de comunicació, inclosa TV3, l’increment d’armes de foc en circulació i l’augment de situacions d’inseguretat associades a aquest fet.

El problema, però, no és nou. Fa temps que USPAC ve advertint d’aquesta realitat.

En els darrers mesos s’han produït incidents greus amb armes de foc, amb persones ferides, com els casos recents de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, així com actuacions d’alt risc, com la intervenció d’un vehicle amb sis fusells d’assalt a Figueres.

És evident que no ens trobem davant de casos aïllats, sinó d’un escenari que està evolucionant ràpidament i que exigeix una resposta immediata.

Davant d’això, és especialment greu que l’Administració continuï ignorant una reivindicació històrica del nostre col·lectiu: la manca de pràctiques de tir i de formació operativa real dels agents.

Les unitats de Seguretat Ciutadana, que són les primeres a donar resposta davant incidents amb armes de foc, continuen treballant sense una preparació adequada a la realitat que es troben al carrer.

És inacceptable que, mentre augmenta el nivell d’amenaça, els agents no disposin de la formació mínima imprescindible. La situació és tan alarmant que, en moltes regions policials, ni tan sols el 50% dels efectius arriben a fer la pràctica anual obligatòria de tir.

Des d’USPAC exigim mesures immediates i reals: més pràctiques de tir, tant amb arma curta com amb arma llarga, una formació continuada i adaptada a l’escenari actual, i els recursos necessaris perquè aquesta formació sigui efectiva i no una simple formalitat.

També advertim que la creació de la nova UCCEP —Unitat Central de Capacitació i Entrenament Professional— només tindrà sentit si es tradueix en millores reals.

No acceptarem que es quedi en un anunci buit o en una operació d’imatge mentre les mancances estructurals continuen intactes.

USPAC, L’ESCUT DELS MOSSOS

Barcelona, a 25 de maig de 2026

63/2026

Des de la USPAC hem adreçat un escrit a la Consellera d’Interior denunciant les greus disfuncions detectades durant la preparació i gestió del dispositiu del MotoGP de Montmeló i exigint mesures urgents davant la situació límit que ja està començant a viure el cos de Mossos d’Esquadra.

El que està passant amb aquest dispositiu no és un fet puntual ni una incidència aïllada.

És el reflex d’un problema estructural que fa mesos que denunciem i que ara ja està començant a esclatar abans fins i tot de l’inici de la campanya d’estiu.

Manca d’efectius, improvisació constant, serveis coberts sota mínims, unitats tensionades i efectius d’USC assumint una vegada més funcions, reforços i responsabilitats que no els corresponen.

Sempre els mateixos.

Des de la USPAC ja havíem advertit reiteradament en diferents comunicats que la manca absoluta de previsió i l’acumulació sistemàtica dels concursos de promoció i especialitats en períodes molt curts de temps acabarien deixant moltes comissaries en una situació crítica.

I avui estem veient les conseqüències directes d’aquesta mala gestió:

• plantilles insuficients,
• manca de comandaments operatius,
• especialitats sota mínims,
• dificultats constants per cobrir serveis,
• i USC convertida, una vegada més, en l’eina per tapar qualsevol forat del sistema.

El cas de la comissaria de Mollet és un exemple clar del desordre i la manca de criteris uniformes amb què s’estan gestionant aquests dispositius. Durant la preparació del MotoGP s’han produït diferències de tracte entre efectius que participaven en el mateix servei, generant un malestar evident entre els agents afectats.

Des de la USPAC considerem inadmissible que dins d’un mateix operatiu policial hi hagi criteris diferents depenent de l’escamot, la unitat o l’especialitat.

Per aquest motiu, també hem exigit a la Consellera la creació immediata de bosses d’hores extraordinàries específiques per afrontar grans esdeveniments esportius, culturals o macrodispositius planificats, garantint així que hi puguin assistir tots els efectius necessaris sense continuar tensionant encara més les plantilles ordinàries ni carregar, una vegada més, tota la responsabilitat sobre USC.

I el més preocupant és que això només acaba de començar.

Si abans de l’estiu ja existeixen problemes per cobrir dispositius d’aquesta magnitud, la situació dels propers mesos pot convertir-se en un autèntic drama operatiu, especialment en un context de màxima exigència policial, augment de la conflictivitat i nivell 4 sobre 5 d’alerta terrorista.

No es pot continuar gestionant el cos sobre la marxa ni basant tota la capacitat operativa en l’esforç i el sacrifici permanent dels efectius d’USC.

Des de la USPAC exigim a la Consellera que deixi de gestionar el cos a cop d’improvisació i adopti mesures urgents abans que aquest estiu el col·lapse operatiu sigui una realitat impossible d’amagar.

Perquè el que està passant a Montmeló no és una excepció.

És el primer avís del que pot passar aquest estiu si ningú posa solució a temps

USPAC, EL SINDICAT INDEPENDENT DELS MOSSOS

Barcelona, a 21 de maig de 2026

60/2026

En data 27 d’abril, la CSUTEC va publicar el document “Criteris proposta tècnica modificació RLT acord sindical”.

En aquest escrit es desenvolupa la metodologia d’assignació dels complements i s’exposa a qui seran assignats els diferents complements aprovats en el darrer acord de millores retributives, com ara la nocturnitat (alta o baixa) i la disponibilitat (comandament, singular operativa o funcional operativa).

També es fa referència a aquelles persones que es trobaran en una situació especial respecte del quadrant assignat, entre les quals hi ha:

• Efectius amb adaptació de lloc de treball (ALT) amb exempció de treball nocturn.
• Efectius de 55 anys o més amb exempció de treball nocturn.
• Efectius en segona activitat.
• Efectius sense quadrant.

Així mateix, es fa constar que, en relació amb les reduccions de jornada, un cop consolidats els complements es dictaran directrius específiques per als diferents casos.

Posteriorment, el document aborda la situació dels alliberats sindicals, indicant que:

“Tindran assignat el complement que correspongui en funció de la plaça que ocuparien i les funcions que farien en cas de no estar alliberats, d’acord amb la destinació i l’horari del servei al qual estiguin adscrits. En el cas que el servei no tingui assignat cap complement, tampoc els correspondrà percebre’l.”

És a dir, un alliberat sindical amb plaça a USC que, en condicions normals, estaria destinat a un escamot amb horari Q5 o Q3 i realitzant efectivament serveis nocturns i de cap de setmana, percebrà igualment els complements de nocturnitat —alta o baixa— i de treball en caps de setmana, de fins a 3.600 € i 2.600 € anuals respectivament, tot i no haver de fer ni una sola nit ni treballar cap cap de setmana al llarg de l’any.

De la mateixa manera, aquells alliberats sindicals que tinguin plaça en propietat en serveis amb complements de disponibilitat també percebran aquests imports. És a dir, cobraran per una disponibilitat que, evidentment, no realitzaran, ja que la seva condició d’alliberats els eximeix de prestar-la.

Per tant, la situació que es genera és absolutament incomprensible: efectius que sí treballen nits, caps de setmana i festius acabaran percebent exactament els mateixos complements —o fins i tot inferiors— que persones alliberades sindicalment que no realitzaran cap d’aquests serveis.

I encara més greu: hi haurà funcionaris adscrits a quadrants amb nocturnitat baixa que efectuaran entre un 20% i un 30% de la seva jornada anual en torn nocturn i, malgrat assumir realment aquesta penositat, cobraran menys que un alliberat sindical amb una assignació de nocturnitat alta que no farà ni una sola nit durant tot l’any.

Una situació difícil de justificar davant dels efectius que sí assumeixen aquestes condicions laborals de manera efectiva cada setmana.

També resulta incomprensible que un alliberat sindical amb plaça en un servei amb disponibilitat funcional operativa, singular operativa o de comandament percebi aquests complements quan no estarà sotmès a cap mena de disponibilitat real.

Posem un exemple clar: mentre un agent d’investigació bàsica haurà de romandre fins a 475 hores anuals pendent del telèfon mòbil per si és activat, a canvi dels 3.300 € anuals del complement de disponibilitat funcional operativa, un alliberat sindical percebrà exactament els mateixos diners sense assumir cap d’aquestes obligacions.

I tot plegat encara resulta més difícil d’entendre quan es compara amb la situació de la resta de funcionaris del cos, que sí deixaran de percebre aquests complements en el mateix moment que deixin de realitzar efectivament les funcions que els generen.

És el cas dels efectius que s’acullin a l’exempció de treball nocturn a partir dels 55 anys, dels funcionaris amb adaptacions mèdiques que impedeixin fer nits o d’aquells que redueixin la seva jornada en setmanes nocturnes. Tots ells veuran reduïdes les seves retribucions perquè deixaran de prestar aquests serveis de manera efectiva.

En canvi, els alliberats sindicals continuaran percebent aquests complements sense haver d’assumir ni una sola de les condicions que, precisament, en justifiquen l’existència.

Per tot això, des d’USPAC-USCOP hem adreçat un escrit a l’Administració sol·licitant que tots aquells funcionaris de la PG-ME que es trobin en situació d’alliberament sindical tinguin assignat un horari al qual no siguin aplicables els complements de nocturnitat, caps de setmana ni disponibilitat.

Perquè si alguna cosa s’ha d’exigir a un representant sindical és integritat.

I cobrar complements per serveis que no es presten mai és, senzillament, injustificable.

Des d’USPAC i USCOP sempre hem defensat un principi bàsic de justícia i coherència: que cada professional sigui retribuït d’acord amb la realitat de la seva funció i les condicions efectives del servei que presta.

Qui consideri que ha de cobrar-los, ho té molt fàcil: que deixi la llicència sindical i torni a posar-se l’uniforme.

Barcelona, a 13 de maig de 2026