118/2026

El passat 30 d’abril de 2026, des de la USPAC ja vam denunciar públicament l’assetjament i l’exposició que pateixen molts membres del cos de Mossos d’Esquadra quan són gravats durant les seves actuacions i aquestes imatges són posteriorment difoses massivament a les xarxes socials.

Quatre mesos després, la situació persisteix i continuem rebent nous casos.

Cada vegada més agents veuen com vídeos o fotografies enregistrats mentre desenvolupen les seves funcions acaben publicats a TikTok, Instagram, Facebook, X o altres plataformes, sovint amb els rostres perfectament identificables i acompanyats d’insults, acusacions, menyspreus, amenaces o assenyalaments personals.

Aquestes publicacions poden assolir milers de visualitzacions en poques hores i comportar conseqüències que van molt més enllà d’una simple exposició pública: identificació de l’agent, localització del seu lloc de treball, seguiment de les seves actuacions, assetjament o riscos per a la seva seguretat i la del seu entorn familiar.

I davant d’aquesta realitat, el Departament continua sense disposar d’un procediment clar, ràpid i efectiu per protegir els seus agents.

USPAC no qüestiona el dret de la ciutadania a enregistrar una actuació policial dins dels límits establerts legalment. El que denunciem és la utilització posterior d’aquestes imatges per exposar, assenyalar, insultar, amenaçar o atacar públicament els membres del cos.

Tampoc és acceptable que, quan això passa, sigui el mateix agent afectat qui hagi d’esbrinar com conservar les proves, on denunciar la publicació, a quin servei del Departament s’ha d’adreçar o com ha de reclamar davant de cada xarxa social.

Si un agent és exposat precisament perquè estava exercint les seves funcions policials, el Departament té l’obligació de protegir-lo.

Per això, des de la USPAC exigim la creació immediata d’un canal únic i específic perquè qualsevol agent pugui comunicar aquests casos de manera ràpida i senzilla, i que sigui el mateix Departament qui assumeixi les gestions davant les diferents plataformes digitals.

Aquest mecanisme ha d’anar acompanyat d’un protocol d’actuació urgent, especialment davant d’amenaces, difusió de dades personals, assenyalaments o riscos per a la seguretat de l’agent o de la seva família, i ha de garantir assistència jurídica quan els fets puguin constituir una infracció, una vulneració de drets o un delicte.

El Departament també ha d’actuar d’ofici quan tingui coneixement de continguts que puguin posar en risc els membres del cos i establir una interlocució directa amb les principals xarxes socials per agilitzar la retirada, pixelació o limitació d’aquest tipus de publicacions.

Considerem que aquesta funció podria centralitzar-se a través de l’Oficina d’Atenció al Mosso, dotant-la dels recursos i competències necessàries per donar una resposta real i immediata.

El Departament ja coneix aquesta problemàtica des de fa mesos i, malgrat això, els casos continuen arribant. No és acceptable que els agents hagin d’afrontar sols una exposició pública derivada directament de l’exercici de les seves funcions.

USPAC exigeix que el Departament deixi de mirar cap a una altra banda i estableixi d’una vegada per totes un sistema real, ràpid i efectiu de protecció dels seus agents davant l’assetjament i l’exposició a les xarxes socials.

                                                              USPAC, EL SINDICAT INDEPENDENT DELS MOSSOS

Barcelona, 31 d’agost de 2026

115/2026

USPAC ha tingut coneixement que “Asepeyo està aplicant un criteri restrictiu per reconèixer els accidents “ in itinere dels membres del cos de Mossos d’Esquadra.
Segons la informació constatada, Asepeyo considera

que, a efectes d’accident laboral, només es pot considerar com a domicili aquell que consta registrat a la base de dades de la PGME. Un criteri que pot deixar fora de cobertura situacions absolutament habituals dins del cos i que no respon a la realitat personal i laboral de molts mossos i mosses.

Encara avui hi ha molts efectius que, per la distància entre el seu domicili habitual i el lloc de treball, resideixen durant la setmana laboral en una segona residència i, quan finalitza el seu torn o el seu cicle de treball, tornen al domicili familiar. Ho fan perquè resulta inviable assumir cada dia centenars de quilòmetres per anar i tornar de la feina.

Però la realitat va molt més enllà. Hi ha companys que abans d’entrar a treballar van al gimnàs, estudien, fan gestions personals, passen el dia amb la seva família o es troben en qualsevol altre lloc fent ús del seu temps lliure i, des d’allà, es dirigeixen al seu lloc de treball.

La pregunta és inevitable: pretén Asepeyo decidir des d’on podem anar a treballar o què podem fer abans d’iniciar la nostra jornada?

Perquè, si el criteri és que només existeix un trajecte in itinere quan el treballador surt exactament del domicili que consta a la base de dades de la PGME, s’està entrant en un terreny molt perillós: convertir la mútua en una mena de policia de la vida privada dels mossos i mosses fora de la seva jornada laboral.

El nostre temps lliure és nostre.

Un treballador pot passar la tarda amb els seus fills, anar a estudiar, fer esport, visitar els seus pares o dormir en una segona residència i, posteriorment, dirigir-se al seu lloc de treball. No correspon a Asepeyo organitzar la vida privada dels mossos i mosses ni condicionar la cobertura d’un accident laboral a què aquests hagin passat prèviament pel domicili que figura en una base de dades.

I aquí apareix una contradicció evident.

Si el Departament accepta que l’únic punt vàlid d’origen o destinació sigui el domicili que consta a la PGME, aleshores haurà d’assumir també les conseqüències d’aquest criteri.

Si un mosso té el domicili registrat a 150 quilòmetres del seu lloc de treball però durant la setmana resideix a 20 quilòmetres per poder compatibilitzar la feina amb la seva vida personal, què ha de fer? Tornar obligatòriament al domicili registrat abans de cada jornada perquè el seu trajecte quedi cobert?

Si aquesta és la pretensió, que el Departament assumeixi el temps de desplaçament i el cost dels quilòmetres des del domicili que la mateixa PGME considera l’únic vàlid fins al lloc de treball.

Aleshores no hi haurà cap problema: tothom sortirà del domicili que consta a la PGME per anar a treballar.

El que no es pot pretendre és tenir-ho tot: considerar només un domicili quan interessa limitar una contingència professional i, alhora, traslladar al treballador totes les conseqüències econòmiques i personals d’aquesta interpretació.

Un accident in itinere està vinculat al desplaçament realitzat per anar o tornar del lloc de treball. No podem acceptar que aquest concepte quedi reduït automàticament a una adreça registrada administrativament, sense tenir en compte les circumstàncies reals del trajecte.

USPAC sap perfectament de què parla. Els nostres serveis jurídics ja han guanyat diverses sentències en matèria d’accidents in itinere, defensant els drets de companys i companyes davant interpretacions restrictives.

Per això no permetrem ara cap pas enrere en drets que ja hem hagut de defensar i guanyar davant dels tribunals, i menys encara si darrere d’aquest canvi de criteri existeixen raons merament econòmiques destinades a reduir el nombre de contingències professionals reconegudes.

Tampoc acceptarem que la solució sigui obligar els mossos i mosses a comunicar on dormen, on passaran el dia, si han anat al gimnàs, a estudiar, a visitar la família o des de quin lloc concret sortiran cap a la feina.

Aquesta informació forma part de la seva vida privada.

La llibertat dels mossos i mosses per decidir què fan amb el seu temps lliure ha d’estar garantida pel Departament, i no condicionada pels interessos o criteris interns de la mútua adjudicatària.

Per aquest motiu, USPAC ha adreçat un escrit a la consellera d’Interior i perquè prengui cartes en l’assumpte i exigeixi explicacions sobre el criteri que està aplicant Asepeyo.

Volem saber qui l’ha establert, des de quan s’aplica, quin és el seu fonament jurídic, si existeix alguna instrucció que el reguli i com pensa aplicar-se davant la multitud de situacions personals que es produeixen cada dia.

Però el Departament no pot limitar-se a demanar explicacions. Ha de defensar els seus treballadors.

Si el problema deriva de les condicions contractuals amb la mútua, el Departament haurà de garantir que el pròxim plec de condicions —o les condicions actuals si és possible modificar-les— protegeixi adequadament els accidents in itinere i impedeixi interpretacions arbitràries o restrictives.

I si Asepeyo no està disposada a prestar aquesta cobertura amb criteris jurídics raonables i respectuosos amb els drets dels treballadors, que el Departament valori una altra mútua. Mútues n’hi ha moltes.

El que no hi ha són drets de sobres per anar-los perdent.

Ni Asepeyo ni ningú ha de decidir què fem amb el nostre temps lliure. Ni un pas enrere en els drets que ja hem guanyat.

USPAC, EL SINDICAT INDEPENDENT DEL MOSSOS
Barcelona, a 26 d’agost de 2026

116/2026

USPAC-USCOP ha tingut coneixement que en diverses regions s’estan donant instruccions perquè les activacions presencials dels efectius amb Disponibilitat Funcional Operativa (DFO) es computin com a hores extraordinàries només des del moment en què l’agent arriba al lloc de treball.

Aquesta manera de procedir perjudica directament els efectius afectats i, des d’USPAC- USCOP, considerem que no respecta les condicions econòmiques reconegudes abans de l’entrada en vigor del nou Acord de 2026.

L’activació comença amb la trucada

Quan el responsable truca a l’agent i li ordena que es presenti al lloc de treball, l’agent ja ha estat activat. Des d’aquell mateix moment disposa d’un màxim de 90 minuts per incorporar-s’hi i deixa de poder disposar lliurement del seu temps.

Per tant, USPAC- USCOP defensa que:
• El còmput de les hores extraordinàries ha de començar en el moment en què l’agent rep la trucada d’activació, no quan arriba al lloc de treball.
• Totes les activacions han de comportar un mínim de 3 hores extraordinàries, tal com establia la Instrucció 10/2024, de 24 de juliol.

El mateix Acord de 2026 garanteix que la seva aplicació no pot comportar una disminució o supressió de les condicions econòmiques prèviament reconegudes i que s’han de respectar íntegrament els drets adquirits i les millores assolides.

USPAC- USCOP ho trasllada a Recursos Humans

Davant d’aquesta situació, hem adreçat un escrit al Subdirector General de Recursos Humans per denunciar aquesta interpretació i exigir una modificació de la Instrucció 5/2026, de 5 de juny, que regula el complement de disponibilitat.

En concret, hem sol·licitat que la instrucció estableixi expressament:
• Un còmput mínim de 3 hores extraordinàries per cada activació presencial.
• Que les hores extraordinàries es retribueixin des del moment en què l’agent rep la trucada d’activació.

No permetrem que l’aplicació del nou complement de disponibilitat serveixi per retallar unes condicions econòmiques que ja estaven reconegudes.

USPAC, EL SINDICAT INDEPENDENT DELS MOSSOS

Barcelona a 27 d’agost de 2026

108/2026

El punt 1.9.3 estableix que BRIMO, ARRO, U.INVESTIGACIÓ i SUPORT TÈCNIC BÀSIC canvien el seu règim horari a especial flexible. Això és absolutament un engany!! Perquè?? Perquè l’horari especial flexible no està regulat a cap lloc i no té cap garantia horària per efectius que no estan destinats a serveis amb cobertura 24 hores, fet que exclou a aquestes especialitats. L’única garantia que consta a l’acord del 2026 és que les jornades de treball seran de 6 hores fins a un màxim de 12 hores.

Després que la FEPOL deixés a l’estacada a l’ARRO, BRIMO, Investigació i Suport tècnic bàsic, ara estan negociant d’amagades i sense comptar amb la resta d’organitzacions sindicals representatives que aquestes especialitats entrin a l’horari especial flexible amb les garanties que tenen els serveis amb cobertura 24 hores. Estan fent una negociació paral·lela amb el Subdirector General de Recursos Humans

Totes les negociacions es tenen que fer amb TOTS els sindicats representatius del CME i no d’amagat com ho estan fent per un motiu molt senzill;

Al Consell de la Policia es va acordar refer el Decret d’horaris del CME, a dia d’avui completament obsolet i que data de l’any 1996. Amb les negociacions d’amagat que està fent el Subdirector General de Recursos Humans pretén regular el marc horari del CME amb una instrucció, que com tots sabeu, no té caràcter de norma ni rang normatiu, simplement és una instrucció de funcionament del Cos. Es vol fer d’aquesta manera perquè és el Director General el que signa les instruccions i es poden canviar d’un dia per l’altre sense donar explicacions a ningú. No és com un Decret que és d’obligat compliment i no es canvia d’un dia per l’altre. Una veritable estafa al col·lectiu!!

USPAC a les negociacions ja ho va advertir i ja va proposar en diverses ocasions que les garanties horàries tenen que ser per TOTS els efectius d’USC, ARRO, BRIMO, Investigadors i Suport Tècnic.

A dia d’avui i després de l’acord signat per holding FEPOL al 2026, les garanties horàries dels serveis 24 hores s’han d’estendre als efectius de les citades especialitats:

• Planificació anual amb el mateix torn setmanal de treball ja assignats, inclosa la disponibilitat.
• Publicació mensual abans del dia 20 del mes anterior, els canvis posteriors cal comptabilitzar-los fins al topall establert (14), per computar coeficients.
• El canvi de torn, preferiblement de nit/tarda-nit a mati, tarda, dia i el canvi d’1 o + jornades comportarà la modificació de la resta de setmana.
• Establir mínim de 8 dies de festa al mes, 4 dels quals en cap de setmana
• Jornades de 6 fins a 12 hores
• Franges d’incorporació 6:00-7:00, 10:00-11:00, 14:00-15:00, 18:00-19:00 i 22:00-23:00.

Aquestes garanties signades al 2026 són insuficients i al proper Consell de la Policia peticionarem la creació d’una nova mesa de negociació per arribar a un acord sobre els horaris al CME i fer un nou Decret amb garanties per a tot el col·lectiu

USPAC, EL SINDICAT INDEPENDENT DELS MOSSOS

Barcelona, 26 d’agost de 2026

114/2026

Més de cinquanta agents destinats a Trasllats de Brians continuen sense percebre la retribució per nocturnitat que els correspon d’acord amb el darrer acord de condicions laborals.

Aquests efectius tenen assignada administrativament la identificació CS, que no preveu el cobrament del complement de nocturnitat. Tanmateix, treballen en quadrant Q3, fan serveis nocturns i, fins i tot, superen el nombre màxim de nits que se’ls podria planificar d’acord amb la identificació actual del seu lloc de treball.

Mentre la resta d’efectius del cos perceben la nocturnitat prevista en l’acord segons el quadrant que realitzen, els agents de Trasllats de Brians queden inexplicablement exclosos. Fan les nits, però no les cobren.
Des de les mateixes oficines de suport ja es va sol·licitar que a tots els efectius que actualment treballen en Q3 se’ls assignés el complement N20. Malgrat això, passen les setmanes sense cap resposta, sense cap explicació i sense una data concreta per regularitzar la situació.

La incertesa i la indignació creixen entre uns professionals que compleixen la seva planificació i assumeixen els serveis nocturns, però no reben la compensació econòmica que els correspon pel treball realment efectuat.

USPAC ha registrat un escrit adreçat al subdirector general de Recursos Humans per exigir que es resolgui definitivament aquest greuge i que s’informi immediatament de:
• La data en què es regularitzarà administrativament la identificació dels llocs de treball.
• Quan s’aplicarà el complement de nocturnitat corresponent.
• Quan s’abonaran les quantitats pendents pel treball nocturn ja realitzat.

No és acceptable que més de cinquanta agents continuïn assumint nits mentre el Departament incompleix l’acord i guarda silenci.

SI TREBALLEN EN Q3 I FAN NITS, HAN DE COBRAR COM A Q3N20. JA!

USPAC, EL SINDICAT INDEPENDENT DELS MOSSOS

                                                                                                                                                                                                  Barcelona, a 25 d’agost de 2026

113/2026

La USPAC aconsegueix novament anul·lar una sanció disciplinària perquè la la DAI va vulnerar els drets fonamentals del company expedientat. Els fets es remunten a l’any 2018. La sanció va comportar que el company perdés la plaça definitiva a Trànsit, fos traslladat a Seguretat Ciutadana.

Josep Graells —cap de l’Àrea Disciplinària- va afirmar que la DAI treballava de manera «objectiva i imparcial» per identificar, sancionar i, si esqueia, expulsar del cos els responsables de conductes punibles, “a fi que la ciutadania pogués confiar en la bona feina dels Mossos d’Esquadra.”

USPAC hi coincideix plenament. Per això exigim el seu cessament i l’obertura d’un expedient disciplinari per determinar la seva responsabilitat en uns fets que han culminat amb la nul·litat d’una sanció per vulneració de drets fonamentals, conductes que constitueixen una infracció disciplinària.

Si la DGP proclama que actua davant de qualsevol mala praxi, ha arribat el moment que apliqui als seus responsables la mateixa contundència que exhibeix contra els agents. La imparcialitat no consisteix únicament a investigar cap avall; consisteix també a depurar responsabilitats quan la vulneració dels drets fonamentals neix, es tramita i s’avala des dels mateixos despatxos de la DAI. La contradicció és demolidora: ¿com poden els Mossos d’Esquadra garantir els drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania quan la mateixa Direcció General vulnera reiteradament els drets dels agents?

QUI VULNERA ELS DRETS DELS MOSSOS NO POT GARANTIR ELS DRETS DE LA CIUTADANIA. PROU IMPUNITAT A LA DAI.

Barcelona, a 19 d’agost de 2026

112/2026

Aquest dilluns es compleixen nou anys dels atemptats de Barcelona, Cambrils i Subirats. Nou anys després, els agents que van sortir al carrer per enfrontar-se als terroristes, protegir la ciutadania i posar fi a aquella barbàrie continuen abandonats per la mateixa Administració que els va enviar a jugar-se la vida.

Els quatre mossos que van neutralitzar els terroristes, van obeir, van sortir al carrer i van posar el seu cos entre els assassins i la població. Van carregar per sempre amb les lesions, les seqüeles i el record d’unes hores que cap persona hauria de viure. I, quan necessiten que el Departament d’Interior respongués per ells, només troben una porta tancada.

La resposta judicial del Departament és d’una crueltat i misèria institucional difícilment superable: sosté que les lesions no van ser produïdes per un tercer -cas en què sí els haguéssin indemnitzat- sinò pels mateixos agents en no saber gestionar un enfrontament amb els terroristes. Com a policies, han d’assumir personalment les conseqüències d’haver evitat un masacre, i El Departament ja va complir amb les seves obligaciones “derivant-los a un sicòleg”. És a dir: els terroristes no serien responsables de les lesions; ho serien els policies per haver tingut el valor d’aturar-los.

I Trapero, que un dia va dir que “no s’havia fet prou per les víctimes” calla i manté en l’oblit els seus propis agents. És la hipocresia en persona.

Els van exigir que fossin herois quan Catalunya els necessitava. Avui, ferits i oblidats, continuen lluitant contra la mateixa Administració per la qual van estar disposats a morir. No hi ha homenatge que pugui tapar aquesta indignitat. No hi ha flor, discurs ni minut de silenci que pugui compensar nou anys de menyspreu institucional.

107/2026

Fa unes setmanes es van incorporar els nous caporals en pràctiques i, una vegada més, el Departament no havia fet els deures.
En nombroses comissaries, aquests caporals ja exerceixen diàriament com a caps de torn i assumeixen totes les responsabilitats operatives i de comandament. Tot i això, no disposen dels mitjans, la formació ni els permisos necessaris per exercir aquestes funcions amb garanties.
No poden utilitzar el dispositiu conductor d’energia (TASER) perquè no han rebut la formació corresponent a l’ISPC. Tampoc poden utilitzar les càmeres personals i, en molts casos, ni tan sols tenen habilitats els perfils informàtics necessaris per fer les gestions administratives més bàsiques pròpies d’un cap de torn.
Aquesta falta de previsió ja té conseqüències directes en el servei. S’han produït diverses actuacions que podrien haver-se resolt amb el dispositiu TASER, però s’ha hagut d’arribar al cos a cos perquè el caporal responsable del torn no estava habilitat per utilitzar-lo.
Aquesta situació incrementa innecessàriament el risc de lesions tant per als policies com per a les persones implicades. No és acceptable exigir als nous caporals que assumeixin plenament les responsabilitats del càrrec mentre el mateix Departament no els facilita les eines necessàries per exercir-lo.
El col·lectiu ja assumeix aquesta situació amb resignació davant una sensació de descontrol absoluta. Però la professionalitat dels caporals no pot servir per normalitzar la falta de planificació dels responsables de la seva incorporació.
Cal que el Departament formi immediatament els nous caporals en l’ús del dispositiu TASER i de les càmeres personals, activi tots els perfils informàtics vinculats a les funcions de cap de torn i deixi d’obligar-los a assumir aquestes funcions sense disposar prèviament de les eines i habilitacions necessàries.
També tornem a insistir en la necessitat urgent de dotar els efectius d’esprai de pebre com a eina intermèdia d’ús de la força. La situació dels nous caporals evidencia, una vegada més, el buit operatiu existent entre la intervenció física i l’ús d’altres eines policials.
Qui ha decidit posar-los al capdavant d’un torn sense formació, habilitacions ni eines haurà d’assumir la seva responsabilitat si aquesta falta de previsió acaba provocant lesions o conseqüències més greus.

Barcelona, a 13 d’agost de 2026

106/2026

Durant les darreres setmanes, des de la USPAC hem traslladat a la Prefectura del CCPREP la preocupació dels companys i companyes de les diferents Sales de Comandament davant la manca d’efectius que estaven patint.
Aquesta situació havia obligat, en nombroses ocasions, a fusionar conferències, incrementant considerablement la càrrega de treball dels operadors i comandaments de sala i posant encara més pressió sobre un servei essencial per al funcionament del Cos.
Davant d’aquesta problemàtica, i recollint les nombroses queixes que ens heu fet arribar, la USPAC va reclamar que s’autoritzessin hores extraordinàries per reforçar el servei ordinari de les Sales de Comandament.
La nostra organització no es va limitar a traslladar aquesta reivindicació pels canals habituals. Davant la manca de resposta, vam intensificar les gestions mantenint contactes directes, tant telefònics com mitjançant correu electrònic, amb els màxims responsables de les Sales de Comandament i de la Prefectura del CCPREP, exigint una solució immediata.
Aquestes gestions han donat resultat i, finalment, l’Administració ha autoritzat hores extraordinàries per reforçar el servei ordinari, tant per als agents com per als comandaments de les Sales.
Som conscients que aquesta mesura no resol la manca estructural d’efectius que pateixen les Sales de Comandament, però representa un pas important que permetrà alleugerir la càrrega de treball mentre no arribin solucions estables i definitives.
Des de la USPAC continuarem treballant perquè les Sales disposin dels recursos humans que necessiten i perquè les reivindicacions dels seus professionals siguin escoltades. Quan una problemàtica afecta els mossos i les mosses, insistirem allà on calgui fins aconseguir respostes.

105/2026

USPAC celebra la sentència dictada per la Sala Penal del Tribunal Suprem, que confirma la condemna a un total de 15 anys i un dia de presó imposada a l’autor del tiroteig ocorregut a les Llosses el 14 de juny de 2023.

Durant la intervenció, l’autor dels fets, que s’havia atrinxerat en el seu domicili a Les Llosses després de disparar contra un veí (67 perdigons al cos), va obrir foc contra els companys del GEI que intentaven detenir-lo, i va arribar a impactar contra dos d’ells.

La defensa de M.A. va pretendre desacreditar l’operatiu policial, acusant els agents d’haver entrat il·legalment al domicili i d’haver vulnerat el dret fonamental a la inviolabilitat domiciliària.

El Tribunal Suprem rebutja frontalment aquesta tesi i conclou que concorrien tant una situació de delicte flagrant com una necessitat urgent d’intervenció, atès que l’autor continuava armat, havia anunciat que dispararia contra qualsevol agent que s’hi acostés i mantenia una situació de risc extrem.

La Sala afirma que l’entrada no va ser capriciosa, sinó necessària per desarmar-lo, detenir-lo i evitar nous danys.

Aquesta resolució és també una victòria de la defensa jurídica d’USPAC.

Novament, Interior va decidir no comparèixer per defensar l’actuació dels agents. Una vegada més, han estat els mateixos companys, amb el suport jurídic d’USPAC, els qui han hagut de defensar la seva professionalitat, la legalitat de la intervenció i el seu bon nom davant la jurisdicció penal.

USPAC continuarà personant-se, defensant i protegint jurídicament els Mossos d’Esquadra davant de qualsevol intent de criminalitzar actuacions policials plenament justificades, i reclamant en el seu nom les màximes indemnitzacions.

Barcelona, 24 de juliol de 2026