43/2026

Des de la USPAC tornem a denunciar una situació que ja vam advertir fa mesos i que, lluny de solucionar-se, continua posant en risc la seguretat dels agents de Trànsit i de la ciutadania.

Tal com ja vam denunciar en el comunicat publicat el passat mes d’agost de 2025:
https://uspac.cat/accio-sindical/motocicletes-de-transit-un-perill-pels-agents-i-per-la-ciutadania/

la situació del parc de motocicletes era crítica, amb vehicles en estat de deteriorament extrem i avaries greus que posaven en perill els agents.

Avui, mesos després, la realitat és encara més preocupant: els problemes persisteixen i es repeteixen.

• Avaries recurrents i previsibles
  Recentment s’ha produït circulant de servei un nou incident mecànic greu derivat del trencament del cardan de la motocicleta, una avaria que no és nova i que ja s’ha produït en diverses ocasions.

Es tracta d’un problema perfectament conegut que, amb una revisió adequada i acurada d’aquesta peça, s’hauria pogut evitar. La reiteració d’aquest tipus d’avaries posa en evidència les greus deficiències en el manteniment dels vehicles.

• Risc real per als agents i la ciutadania
  Cada vegada que una motocicleta falla en servei, no només es posa en perill la integritat de l’agent que la condueix, sinó també la de la resta d’usuaris de la via. Aquesta situació és intolerable en un cos policial que ha de garantir la seguretat viària.
• L’Administració admet el problema però la solució ve tard
  En la reunió de la Subcomissió de Materials del passat 30 de març, l’Administració va informar que enguany arribaran 20 motocicletes noves per substituir les antigues.

Tanmateix, també es va comunicar que les 20 motocicletes retirades es recompraran al renting per tal que BMW hi faci una revisió i es puguin tornar a destinar al servei.

És a dir, en lloc de retirar definitivament vehicles amb un ús i desgast extrem, es decideix allargar-ne artificialment la vida útil.

A més, es va anunciar que l’any vinent s’incorporaran 60 motocicletes noves més, que, sumades a les 20 noves i les 20 reutilitzades d’aquest any, suposarien un total de 100 motocicletes en dos anys.

Des de la USPAC considerem que aquestes mesures són clarament insuficients i evidencien una política de pedaços que no resol el problema de fons.

• Inacció davant una situació coneguda
  La manca de mesures efectives demostra una deixadesa greu per part de l’Administració, que coneix perfectament la problemàtica i, tot i així, continua aplicant solucions temporals.

Davant aquesta nova incidència, des d’USPAC EXIGIM:

• La revisió immediata de totes les motocicletes en tallers oficials de la marca.
• La retirada urgent de qualsevol vehicle que presenti risc mecànic.

No esperarem que es produeixi una desgràcia per actuar. Ja ho vam advertir i avui, malauradament, es confirma: la situació és insostenible.

USPAC; L’ESCUT DELS MOSS@S

39/2026

Des d’USPAC hem registrat un escrit adreçat a la Consellera d’Interior sol·licitant la supressió del PGA-07, un sistema que, lluny d’avaluar el rendiment professional, s’ha convertit en un mecanisme que condiciona la carrera dels agents en base a criteris subjectius.

El PGA-07 té un impacte directe en concursos, promocions i valoracions internes. És a dir, afecta de manera clara el futur professional dels mossos. I precisament per això, hauria de ser un sistema objectiu, transparent i just. No ho és.

Ens trobem davant d’un model que depèn de la valoració del comandament, sense criteris homogenis ni garanties reals. No mesura la feina policial. Mesura altres coses. I això genera desigualtats, greuges comparatius i una sensació generalitzada d’injustícia dins del cos.

A més, aquest sistema continua sent determinant en concursos on les places es decideixen per centèsimes. En aquest context, mantenir un model subjectiu no només és injust, és inacceptable.

Fa anys que ho denunciem. No és nou. El PGA-07 mai ha estat un sistema fiable ni objectiu, i la seva aplicació ha generat un rebuig constant entre els agents.

A tot això s’hi suma un fet evident: no existeix res similar en altres cossos policials de l’Estat. El model actual és una anomalia que només contribueix a augmentar la desconfiança i la desmotivació.

El PGA-07 no avalua el rendiment: condiciona el futur professional.
Es premia l’afinitat, no la feina. Es castiga qui no encaixa, no qui no compleix.

Per tot això, des d’USPAC exigim:

• La supressió immediata del PGA-07
• L’eliminació del seu impacte en concursos i promocions
• Un nou sistema basat en criteris objectius i mesurables

No tolerarem que el futur professional dels mossos estigui condicionat per un sistema arbitrari. Això no va d’avaluació. Va de control.

USPAC, EL SINDICAT INDEPENDENT DELS MOSSOS

Barcelona, a 31 de març de 2026

34/2026

Aquesta primavera i inici d’estiu es produirà una reducció real i sostinguda d’efectius al carrer, conseqüència dels cursos de formació a l’ISPC, les promocions a caporal, sergent i sotsinspector, així com l’accés a especialitats com Trànsit, ARRO i BRIMO. No és cap imprevist, és una situació planificada que impactarà directament en el servei ordinari.

El problema no és només aquesta sortida d’efectius, sinó el context en què es produeix. Segons dades oficials de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i rànquings estatals de delinqüència, Catalunya concentra 20 de les 100 ciutats amb més incidència delictiva de l’Estat, amb exemples com Sant Adrià de Besòs, Figueres o Esplugues de Llobregat, que evidencien una pressió operativa superior que no es pot explicar només per la població. A això s’hi suma el context actual de nivell 4 sobre 5 d’alerta terrorista, que exigeix el màxim nivell de resposta policial.

Davant d’aquest escenari, no té cap sentit reduir la presència policial ni confiar la solució als nous agents de l’ISPC. No es pot sostenir el servei ordinari traslladant la responsabilitat a efectius que tot just s’incorporen. A més, resulta contradictori que aquests agents en pràctiques quedin exclosos del complement d’especial complexitat mentre es pretén que assumeixin el pes del servei. Si no són prou per cobrar-lo, tampoc ho són per sostenir el sistema.

Aquesta situació ja estava prevista en el pla estratègic del Departament, i per tant no es pot parlar d’imprevisió, sinó d’una decisió de no reforçar el servei en un moment crític, tornant a carregar la pressió sobre les mateixes patrulles de sempre.

Per tot això, des d’USPAC ho diem clar: si es redueixen efectius, s’ha de reforçar immediatament el servei ordinari mitjançant bosses d’hores extraordinàries, garantint com a mínim el manteniment del nombre actual de patrulles i, si cal, el seu increment.

No es tracta d’una opció, sinó d’una necessitat operativa.

DESPRÉS NO VALDRAN EXCUSES.

USPAC, EL SINDICAT INDEPENDENT DELS MOSSOS

Barcelona, a 24 de març de 2026

32/2026

El passat 16 de febrer de 2026, l’Administració va aprovar —amb el suport de SAP-FEPOL i AILMED— un Acord de millora de les condicions laborals del Cos de Mossos d’Esquadra per al període 2026-2030.

Sobre el paper, les mesures són clares: un increment retributiu de 4.000 euros bruts anuals i una reducció de 100 hores de la jornada. A canvi, però, el Govern es garanteix més disponibilitat dels efectius i més capacitat operativa. Res no és gratuït.

Ara bé, hi ha un detall essencial: la major part d’aquestes millores no existeixen fins que el Govern decideixi ratificar-les. Sense Acord de Govern, no hi ha acord real.

I és aquí on comença el problema.

Més d’un mes després de la signatura, aquella urgència sobtada que va portar el text al Consell de la Policia el 16 de febrer ha desaparegut completament. El que abans era pressa, ara és silenci. El que era prioritat, ara és espera.

Una espera sense explicacions.

Una espera que diu molt més del que sembla.

Mentrestant, el Govern continua funcionant amb normalitat i aprovant acords: més de 50 Acords de Govern en aquest mateix període. Entre ells, mesures rellevants en altres àmbits, com la millora de les condicions dels professionals de l’educació.

Però i el compromís amb els Mossos d’Esquadra? Aquest, no…aquest queda aparcat.

Davant d’aquesta situació, sorprèn encara més veure com determinades organitzacions sindicals actuen no pas per exigir el compliment de l’acord, sinó per protegir el relat del Govern. Intentant desmentir allò que cada vegada sembla més evident: que la ratificació de l’acord està condicionada —de facto— a l’aprovació dels pressupostos.

És a dir: els drets laborals dels Mossos com a moneda de canvi política.

Després de nou mesos de negociació, aquest és el resultat: un acord signat… però congelat.

A la pràctica, el Govern ha decidit guardar-lo a la nevera. I ho ha fet sense donar la cara, sense calendari i sense cap compromís clar.

Per això, la pregunta ja no és quan s’aprovarà l’acord.

La pregunta és una altra, molt més incòmoda:

Quin valor té la paraula del Govern quan es tracta del Cos de Mossos d’Esquadra?

USPAC, L’ESCUT DELS MOSS@S

6/2026

Des d’USPAC volem alertar als membres del Cos de Mossos d’Esquadra sobre l’inici del procés d’avaluació del complement de productivitat corresponent a l’exercici 2025, que es tramitarà mitjançant el sistema PGA-02 a través del portal ATRI.

Tal com ja vam advertir en el comunicat anterior sobre aquest complement, el model implantat per l’Administració presenta greus mancances d’objectivitat i transparència. Ara, amb l’inici del procés d’avaluació, aquestes mancances es traslladen directament a la valoració individual dels agents.

El sistema estableix una puntuació màxima de 100 punts, amb una distribució de 60 punts vinculats a competències professionals i 40 punts als objectius, i fixa un llindar mínim de 70 punts (75 en el cas dels comandaments) per poder percebre el complement, arribant al 100 % de l’import a partir dels 90 punts.

Aquest mecanisme deixa un marge molt ampli a la interpretació dels comandaments i consolida un sistema en què la retribució pot acabar depenent més de la valoració subjectiva que no pas de criteris realment mesurables.

A més, es tracta d’un complement variable, no consolidable i condicionat al temps efectiu treballat, fet que pot generar diferències econòmiques importants entre companys que realitzen funcions similars.

Segons la planificació comunicada per la pròpia Administració, el procés d’avaluació es desenvoluparà durant el mes de març:
• Valoracions dels comandaments: del 2 al 10 de març
• Període d’al·legacions: de l’11 al 24 de març
• Resolució final: abans del 30 de març

Els agents disposaran de 10 dies hàbils per presentar al·legacions en cas de no estar d’acord amb la puntuació assignada.

Des de la USPAC, també volem reiterar el nostre desacord amb l’exclusió dels companys en pràctiques d’aquest complement. Malgrat que presten servei operatiu real, assumeixen responsabilitats i riscos propis del treball policial, l’Administració continua deixant-los fora d’aquesta compensació econòmica.

Per tot plegat, recomanem als agents que revisin detalladament la seva avaluació i que, si detecten incoherències o valoracions injustificades, presentin les al·legacions corresponents.

No podem acceptar que una part del salari dels membres del Cos de Mossos d’Esquadra quedi sotmesa a criteris poc clars o interpretacions discrecionals.

USPAC continuarà vigilant aquest procés i exigint un sistema de productivitat realment objectiu, transparent i just per a tot el cos.

USPAC, L’ESCUT DELS MOSS@S

29/2026

Després de mesos de negociació, reunions, comunicats i grans proclames, el passat 16 de febrer es va signar l’Acord de millores laborals i econòmiques per al Cos de Mossos d’Esquadra. Un acord que, entre altres qüestions, establia un element central: la reducció de la jornada anual de treball a 1580 hores.

No estem parlant d’un detall menor ni d’un ajust tècnic. La jornada anual és la base sobre la qual es construeix tota l’organització del servei policial: els quadrants, la planificació operativa i la distribució del temps de treball.

Però la realitat, una vegada més, és molt diferent del que es va signar sobre el paper.

A dia d’avui, la reducció de jornada continua sense aplicar-se, mentre l’Administració intenta justificar-ho escudant-se en una clàusula formal de l’Acord que condiciona la seva entrada en vigor a la ratificació per Acord de Govern.

Aquest argument pot servir per fer titulars o guanyar temps, però difícilment resisteix una anàlisi mínimament seriosa.

Perquè el que resulta incomprensible és que, mentre es negocia i se signa un acord que modifica estructuralment el model de jornada del Cos, l’Administració actuï com si aquest acord no existís i planifiqui tot l’any policial sobre la jornada anterior.

Això té una conseqüència tan simple com escandalosa: la reducció de jornada acordada desapareix de facto durant tot el 2026.

És a dir, es negocia una reducció de jornada, es signa un acord, es fan rodes de premsa anunciant millores històriques… i després es planifica tot el servei exactament igual que abans.

Si això no és buidar de contingut un acord, que algú ens expliqui què ho és.

De fet, al llarg de totes les negociacions, en tots els documents es va fer constar que aquesta reducció de jornada es faria efectiva a partir de l’inici de l’any policial 2026, amb independència de la data de publicació de l’acord.

Concretament la proposta presentada el 22 de gener, deia textualment:

“ La racionalització de la jornada de treball descrita en els punts 1.1 i 1.2 (reducció de jornada anual a 1575 hores i ampliació de les vacances) serà efectiva a partir de l’ inici de l’ any policial  2026, amb independència de la data de publicació del present acord. Per aquest motiu, la previsió de planificació es farà efectiva en els termes del punt 1.1 del present Acord, és a dir, sobre 1575 hores efectives de treball anual”.

Però per algun motiu desconegut, aquest punt va desaparèixer de la proposta final, així com que es va passar de les 105 a les 100 hores de reducció de jornada anual, condicionant finalment la seva aplicació a la ratificació per Acord de Govern, extrem que sorprenentment als sindicats que van signar l’ Acord no els va semblar prou important.

Cal recordar que la jornada anual no és una conseqüència de la planificació del servei, sinó justament el contrari: la jornada és la base sobre la qual es construeix aquesta planificació. Per tant, ignorar la nova jornada de 1580 hores significa, simplement, planificar el servei sobre un model que el mateix acord ja ha declarat superat.

A més, aquesta manera d’actuar planteja un problema evident de bona fe negociadora. No és acceptable negociar durant mesos, signar un acord que modifica les condicions de treball del Cos i, un cop signat, actuar com si aquell acord fos paper mullat.

També queda greument afectat el principi de confiança legítima. Quan l’Administració signa un acord amb la representació dels professionals, genera una expectativa clara: que allò que s’ha pactat tindrà efectes reals. No que quedarà congelat indefinidament en un calaix a l’espera d’un moment políticament convenient.

La realitat és que, amb l’actual actuació de l’Administració, la reducció de jornada pactada corre el risc de convertir-se en una simple operació de maquillatge: una millora anunciada que, en la pràctica, no s’aplica quan toca aplicar-la.

Per això exigim una cosa molt simple: que es respecti el que es va signar.

Com a mínim, la planificació del servei corresponent al 2026 hauria d’haver tingut en compte la nova jornada anual de 1580 hores, encara que determinades mesures de l’acord poguessin quedar condicionades a la seva ratificació formal.

El que no és admissible és utilitzar aquesta ratificació com a excusa per ajornar indefinidament l’aplicació d’una mesura que afecta directament el temps de treball dels professionals del Cos.

Els Mossos d’Esquadra portem massa anys veient com els compromisos amb el Cos s’anuncien amb grans titulars i s’apliquen amb comptagotes (quan s’apliquen).

El que es va signar no és propaganda.

És un compromís.

I els compromisos no es guarden en un calaix.

Barcelona, a 6 de març de 2026

28/2026

USPAC ha registrat un nou escrit davant la Subdirecció General de Recursos Humans reiterant la petició formulada el passat 22 de maig de 2025 relativa al criteri de còmput del quilometratge i del temps de desplaçament en els cursos i activitats formatives del cos.

Fa mesos vam posar de manifest les discrepàncies existents entre la web corporativa de mobilitat utilitzada per l’Administració i altres eines de càlcul de rutes d’ús generalitzat

Cal recordar que els desplaçaments reals no sempre coincideixen amb els temps teòrics que fixa una aplicació informàtica. El temps de viatge pot variar per múltiples factors objectius: intensitat del trànsit, incidències viàries, obres, desviaments obligatoris, condicions meteorològiques adverses o modificacions de ruta per motius de seguretat o mobilitat.

Aquestes variacions afecten tant el quilometratge efectiu com el temps real invertit. I quan el desplaçament supera determinats llindars horaris, pot generar el dret a percebre dietes o compensacions a favor de l’agent. Aplicar de manera rígida un únic càlcul teòric, sense possibilitat d’ajust a la realitat, provoca que sistemàticament el resultat sigui favorable a l’Administració i perjudicial per al professional.

La Instrucció 4/2020 estableix que el còmput dels quilòmetres es realitza mitjançant la web de mobilitat de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, això no impedeix revisar el criteri quan aquest no reflecteix la realitat dels desplaçaments ni garanteix un tracte just i equilibrat.

USPAC no planteja imposar una eina concreta, sinó establir un criteri únic, objectivable i verificable per al còmput del temps de desplaçament entre origen i destinació, basat en:

• Un sistema de càlcul d’ús generalitzat i transparent.
• Un itinerari estàndard prèviament definit.
• El respecte als límits de circulació i a les condicions ordinàries de la via.
• La possibilitat d’acreditar desviacions justificades quan concorrin circumstàncies objectives.

El que exigim és transparència, equitat i seguretat jurídica. No es pot aplicar un criteri inflexible quan la realitat del servei és dinàmica i variable.

Barcelona, a 4 de març de 2026

23/2026

Els efectius d’APEN responsables dels trasllats entre centres penitenciaris i la Ciutat de la Justícia no només compleixen les seves funcions pròpies, sinó que es veuen obligats a assumir responsabilitats de coordinació i gestió interna que no els pertoquen ni els han estat assignades formalment. Massa sovint han de treballar en dependències que no són el seu destí habitual, sense protocols clars, sense una cadena de comandament definida i sense una delimitació precisa de funcions. Aquesta deixadesa organitzativa és intolerable i reflecteix un desgavell estructural que posa en risc la seguretat, la coordinació i la qualitat del servei.

Des de la USPAC hem traslladat a la Prefectura la preocupació que ens han fet arribar diversos efectius de l’Àrea Penitenciària (APEN) que presten servei a la Ciutat de la Justícia arran dels darrers canvis en l’organització interna del servei. Segons manifesten els mateixos professionals, les noves directrius estan generant desajustos, sobrecàrrega i una sensació evident que les decisions s’han adoptat sense tenir en compte l’experiència de qui coneix aquesta realitat de primera mà.

Volem deixar molt clar que la USPAC no entra ni entrarà a valorar la concreta operativa policial. No és la nostra funció determinar com s’ha de distribuir el servei ni com s’han d’assignar tasques. Però sí que és la nostra responsabilitat sindical advertir quan els efectius afectats, de manera seriosa i argumentada, posen sobre la taula que determinades decisions no estan contribuint a millorar el funcionament diari i poden acabar afectant tant la coordinació com el benestar laboral.

Els efectius d’APEN acumulen anys d’experiència a la Ciutat de la Justícia. Coneixen els punts de saturació, els temps reals de diligències, els moments crítics del dia i les conseqüències pràctiques de cada canvi organitzatiu. Quan aquests professionals exposen que hi ha aspectes que es podrien gestionar millor i aporten propostes constructives amb voluntat d’agilitzar i racionalitzar el servei, el mínim exigible és que se’ls escolti amb rigor i respecte.

Per tot això, des de la USPAC informem que ja hem sol·licitat una reunió urgent amb la Prefectura i amb el/la CAP d’APEN per abordar aquesta problemàtica i trobar una solució real, operativa i immediata que permeti restablir una organització clara, una cadena de comandament definida i una delimitació precisa de funcions. No es tracta de confrontar, sinó de corregir una situació que no pot cronificar-se.

Barcelona, a 27 de febrer de 2026

26/2026

La implantació recent dels nous portàtils de comunicacions en diferents unitats està evidenciant greus deficiències que afecten directament el servei operatiu.

Lluny de suposar una millora, el desplegament està generant problemes reals de cobertura i estabilitat, amb terminals que es desconnecten, que perden prioritat automàticament en favor d’un terminal principal i amb canvis inesperats en la numeració de les emissores que provoquen confusió operativa.

En actuacions de risc, on la coordinació amb Sala és vital, hi ha agents que no poden comunicar amb garanties ni demanar reforços amb la seguretat que exigeix el servei.

Quan fallen les comunicacions, falla la base de la intervenció policial.

Aquesta situació no és una incidència puntual, sinó el resultat d’una implantació deficient que no ha garantit prèviament la fiabilitat del sistema en condicions reals de treball. No es pot desplegar un nou model de comunicacions sense assegurar cobertura efectiva, estabilitat tècnica i configuració operativa clara.

Estem parlant de l’eina bàsica que garanteix la coordinació, la seguretat i la capacitat de resposta dels agents al carrer. No és un element accessori; és estructural.

I no és un cas aïllat dins d’una dinàmica que ja hem denunciat altres vegades.

Mentre es continua anunciant amb bombo i plateret nous vehicles “fantàstics” o DEA’s, la realitat és que no sempre es garanteix la formació adequada ni que el material respongui a les necessitats reals del servei. Bateries que s’esgoten en pocs minuts, equips que no donen el rendiment esperat i decisions preses sense comptar amb les patrulles que després han d’assumir la responsabilitat del seu ús.

El patró es repeteix: es decideix des de dalt i es pateix a baix.

No qüestionem la modernització del cos. El que qüestionem és que es faci d’esquena als professionals i sense proves suficients en entorn operatiu real.

No es pot continuar decidint compres i desplegaments des del confort d’un despatx sense escoltar qui treballa cada dia a primera línia. Des de fora tot pot semblar correcte; a peu de carrer, les mancances es fan evidents, i en el cas de les comunicacions, les conseqüències poden ser greus.

USPAC ha adreçat un escrit a la consellera exposant aquesta problemàtica concreta dels nous aparells de comunicació i reclamant una auditoria tècnica immediata del sistema implantat, la correcció urgent de les deficiències detectades i, si s’escau, l’assumpció de responsabilitats.

La seguretat dels agents no pot quedar condicionada a proves mal planificades ni a decisions adoptades sense la participació dels qui coneixen la realitat operativa.

A l’ISPC sovint es parla “d’escolta activa”. És el moment que aquest principi deixi de ser un eslògan i es converteixi en una pràctica real. Cal menys supèrbia en la presa de decisions i més humilitat per escoltar i rectificar quan les coses no funcionen.

Les comunicacions són la columna vertebral del servei policial: si fallen, tot el dispositiu queda compromès. La tecnologia ha d’estar al servei de la seguretat; si no compleix aquesta funció, s’ha de revisar immediatament.

USPAC, EL SINDICAT INDEPENDENT DELS MOSSOS

Barcelona, a 27 de febrer de 2026

24/2026

La situació que viu l’ABP de Gavà és insostenible. Els dies passen i la plantilla continua deteriorant-se sense que s’adopti cap solució estructural.

Gavà, amb més de 45.000 habitants, arrossega des de fa anys una infradotació crònica. Tot i ser ABP, ha funcionat històricament amb menys efectius que altres àrees bàsiques, assumint més punts fixos estructurals de servei, inclosa la responsabilitat completa de l’àrea de custòdia de tota l’ABP i la dotació estable d’efectius per a la instrucció de detinguts, sense que això vagi acompanyat d’un increment proporcional de plantilla.

La situació ha arribat a extrems inadmissibles: hi ha hagut torns de nit amb una única patrulla operativa al carrer per cobrir tot el territori, amb el risc que això comporta tant per a la seguretat ciutadana com per a la seguretat dels propis agents.

Els reforços puntuals provinents de les comissaries de districte de Viladecans i Castelldefels poden permetre cobrir determinats serveis en un moment concret, però no solucionen la manca estructural ni la situació real dels agents destinats a Gavà.

ABP del mateix entorn territorial i amb població similar disposen de més efectius estructurals, mentre Gavà continua funcionant amb una plantilla clarament insuficient.

La conseqüència és clara: dificultats per gaudir de permisos personals, problemes constants per planificar vacances i una sobrecàrrega sostinguda que s’ha convertit en norma.

Des d’USPAC ja hem traslladat formalment aquesta problemàtica a la consellera d’Interior perquè conegui de primera mà la situació real que viu la plantilla de Gavà i pugui comprovar la gravetat d’aquesta situació.
La seguretat no es pot sostenir sobre el sobreesforç permanent dels professionals.

Gavà necessita una dotació adequada a la seva càrrega real de treball. I la necessita ara.

USPAC continuarà exigint solucions.

USPAC, EL SINDICAT INDEPENDENT DELS MOSSOS

Barcelona, a 24 de febrer de 2026