SENTÈNCIA PIONERA AL CME: CONDEMNAT L’ICS A INDEMNITZAR A DOS AGENTS 11.814,55 €
Esteu aquí
SENTÈNCIA PIONERA AL CME: CONDEMNAT L’ICS A INDEMNITZAR A DOS AGENTS AMB 11.814,55 €
PER MALA PRAXIS EN ELS TRASLLATS PENITENCIARIS DE MALALTS
Després de gaire bé quatre anys d’un llarg i dificultós procediment judicial, el serveis jurídics d’USPAC aconsegueixen una Sentència que condemna a l’ICS a indemnitzar a dos agents per no haver adoptat les mesures necessàries i no haver informat de les patologies d’un malalt en un trasllat penitenciari, amb el risc de possible infecció.
Dos agents del CME destinats a trasllats, a requeriment de la metgessa del Centre Penitenciari de Brians, van traslladar un reclús a l’Hospital General de Terrassa. No es va informar per l’ICS que el malalt patia una malaltia infecciosa ni s’havien facilitat per part de la DGP les mesures de protecció necessàries.
Un dels agents va estar exposat al virus infecciós sense desenvolupar cap malaltia, i l’altre agent va poder contagiar-se però finalment les proves van resultar negatives. Cap dels dos van romandre de baixa laboral.
Tot i així, vam defensar que la mala praxis de la metgessa adscrita a l’Institut Català de la Salut de no informar per a evitar el risc de contagi d’un intern en un trasllat, va causar un sentiment d’angoixa i intranquil·litat als companys fins al resultat de les proves, sortosament sense conseqüències. Aquest dany moral causat ha estat valorat pel Jutjat Contenciós Administratiu en Sentència ferma en la quantitat d’11.814,55 € més els interessos legals des de l’any 2015, estimant parcialment la petició dels nostres serveis jurídics que es valoraven en 15.000 €.
D’aquest fets no ha sortit indemne la Direcció General de la Policia, i també se li ha ordenat que en un període màxim de quatre mesos adopti les mesures necessàries per a garantir l’equipament de protecció necessari als agents destinats a trasllats, donat que va incomplir la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals.
Un cop més, USPAC demostra amb fets i no paraules, com és la defensa als agents front a l’abandonament al que estem sotmesos per part de la Direcció General de la Policia, a qui no l’importa la nostra salut ni la de les nostres famílies en tant que ells mantinguin la seva cadira ben calenta.