CARTA AL COMISSARI EN CAP, EDUARD SALLENT
Esteu aquí
Barcelona, 01 de juliol de 2019
Sr. Eduard Sallent Peña
Comissari en Cap de la Policia-Mossos d’Esquadra
Avinguda de la Pau, 120
08206 Sabadell
Benvolgut Comissari en Cap,
Ens adrecem a vostè, com a màxim responsable del CME, per a transmetre-li les inquietuds que hem rebut per part de molts agents, no només pels afectats directament, sinó també d’altres Regions Policials.
Ens referim a l’incendi forestal de La Ribera d’Ebre. Les queixes són moltes i som conscients que no totes tenen igual solució, però no tot es resumeix en manca de recursos econòmics, hi ha la gestió dels recursos humans i materials dels que es disposen, que potser si es poden millorar.
Com a agents de base, se’ns planteja un primer dubte, com pot ser que la organització del cos, que ha passat per situacions d’emergència com grans incendis, nevades paralitzant la meitat de Catalunya, atemptats terroristes que van colpir al cos i a la ciutadania entre molts altres,... encara pugui donar peu a que hi hagi agents d’aquest cos, que s’adrecin a complir amb el seu servei, i no rebin cap atenció per part dels seus superiors en la gestió tant banal com una ampolla d’aigua o un entrepà. Amb l’afegit de trobar-se sota unes condicions climàtiques extremes. Això et fa plantejar-te una sèrie de qüestions i que són el reflex del que recullen els/les delegats/des d’USPAC en el seu dia a dia:
- Realment li importem a algun dels nostres caps?
- Sempre hem d’anar recollint les sobres de bombers, forestals o Creu Roja?
- Ningú s’ha preocupat en tots aquests anys de crear un mecanisme de gestió de logística tant bàsica com aquesta pel Cos de Mossos d’Esquadra?
Un segon problema va ser la gestió del parc mòbil, per a la orografia del terreny eren necessaris vehicles tot terreny. Som conscients que els recursos són els que són, però si som capaços de portar un MENA de Girona fins a Tarragona perquè allà hi ha una plaça, no podem gestionar que en una situació d’emergència com la d’aquest incendi es portin vehicles tot terreny d’altres Regions Policials o Serveis Centrals?
Una altra de les queixes rebudes i que vostè mateix ja va fer esment, és la “veterania de la nostra uniformitat” (de l’any 1983). Aquest és un dels reptes que se li plantegen, defensar davant les instàncies que pertoquin que aquest cos, amb 300 anys d’història, es mereix un bon tracte i un respecte, perquè com a responsables de la seguretat de Catalunya, no podem ser una policia vestida amb roba del segle XX.
I per últim, però no menys important, en situacions tant extremes, no hi ha d’haver Divisions ni Unitats dins del cos, només ha d’haver la voluntat de servei i estar disposat a posar-se l’uniforme i anar on sigui necessària la nostra presència.
Quan vostè es va presentar a tots els membres del CME, els hi va manifestar que una de les seves majors preocupacions al llarg de la seva carrera professional havia estat tenir cura del seu equip, posant l’accent en les persones, que aquest seria un dels reptes als que hauria de fer front.
Doncs ara té una bona ocasió per posar fil a l’agulla, que les situacions viscudes pels companys/es que es trobaven al lloc dels fets no es tornin a repetir, que no es tornin a sentir que són de segona classe dins del Departament d’Interior i que els seus comandaments, del primer fins a l’últim, s’encarreguin de garantir que tindran la logística mínima necessària, com pugui ser una ampolla d’aigua, un entrepà o un relleu per anar al servei, en cas que s’hagi de cobrir un punt fixe.
Que aquella distància que vostè va dir que hi ha entre la base i la cúpula, sigui cada cop més curta, que els canals de comunicació siguin bidireccionals, estem convençuts que aquesta és la millor opció pel futur del nostre cos i és per aquest motiu, que li volem fer arribar aquesta carta, directament a vostè.