EL VIRUS DE LA INJUSTÍCIA: COM I QUAN S’HA INSTAL.LAT A MOSSOS
Esteu aquí
102/2020
EL VIRUS DE LA INJUSTÍCIA: COM I QUAN S’HA INSTAL.LAT A MOSSOS
En els últims anys aquest virus ha colpejat durament el cos de Mossos d’Esquadra, però a diferència dels altres microorganismes coneguts, aquest és un bacteri selectiu que curiosament només ataca als que fan tasques diàriament de policia, preferiblement a peu de carrer.
Per tots és conegut que al nostre cos policial hem patit molts altres virus i bacteris (retallades, manca d’efectius, precarietat de material,...), però sempre hem estat a l’altura en els moments més complicats de la nostra història recent, sempre ho hem fet junts com una sola entitat.
En aquests moments ens trobem en plena crisis de la Covid-19 i és tot just ara quan aflora més que mai i amb més força aquest virus de la injustícia. Tot té una arrel calculada i premeditada seguint el precepte clàssic del “divide y vencerás” en la gestió de personal. És important crear diferències i classes perquè cadascú es vegi diferent del que té al costat. Així t’assegures que mai uniran forces, ja que els dos creuen que tenen com a mínim interessos diferents o fins i tot contraposats.
I tot això ha assolit la seva màxima expressió en la darrera crisi on els moss@s de carrer han vist com els seus comandaments juntament amb el seu staff han tingut horaris i tasques fins ara desconegudes (presència a les comissaries en dies alterns, teletreball, horaris a mida...) fora de cap de decret, de cap control que vénen justificats per la situació d’excepció mai viscuda.
El problema arriba quan això no és d’aplicació per a la tropa, i sobretot per a aquells milers que han estat en primera línia, sense material, sense formació donant dia a dia, les 24h la cara davant els ciutadans. Al gran gruix que conforma la part baixa de la piràmide, classe instaurada per aquest Departament “classista”, li són d’aplicació tots els decrets, obligacions i restriccions, mai han tingut cap mena de recompensa o empatia envers el seu titànic esforç.
Sabem que mai sortirà de la Subdirectora General de Recursos Humans la Sra. Esperança Cartiel fer cap gest de complicitat amb aquest gran gruix de policies a peu de carrer, de fet sempre ha transmès una certa desconfiança vers el mosso. Per aquest motiu ella i el seu equip sempre han prioritzat la fiscalització i control dels moss@s per sobre de l’empatia i reconeixement a la nostra tasca diària.
Sra. Cartiel, ni en mil vides vostè podrà saber que pensa, com viu i pateix un POLICIA a peu de carrer, amb vostè estem pagant amb creus la ineficàcia que comporta nomenar càrrecs de confiança sense cap formació relacionada amb la matèria policial, sobre remunerats i exempts d’empatia amb els treballadors.
La convidem a exhibir els grans èxits de la seva gestió per les diferents comissaries de tot el territori, sigui valenta i accepti el repte. Li va amb el càrrec i el sou.
La desafecció amb la institució per part de la tropa és cada dia més gran, de fet mai haguérem pensat arribar a aquests nivells La fractura amb prefectura i el departament d’Interior és total i aquests sobreesforços MAI MAI recompensats ens passaran factura a tots, ciutadania inclosa.
La moral i motivació dels moss@s ha arribat a mínims històrics, però sempre es pot rectificar. Li oferim la possibilitat de fer un gest que serà molt ben vist per tots els que han estat en primera línia sobretot veient venir la complexitat dels pròxims mesos: eixugui el romanent a tots aquells agents que han estat dia rere dia a peu de carrer durant la primera part de pandèmia. El gruix de la seva piràmide de “classes” li agrairà i, una mica, no gaire, potser pujarà la moral d’aquest col·lectiu castigat crisi rere crisi.
No som uns innocents ni uns beneits, sabem que s’escudarà en què no ho pot fer (ho justificarà amb retòrica administrativa que li deixaran preparada damunt de la taula...) Això no és una proposta, és una reclamació de justícia per aquests policies que ara veuen com li planifiquen romanent sempre en caps de setmana i sovint nit en les seves setmanes de festa d’aquest “estiu diferent” i no poden gaudir d’un descans més que guanyat després dels últims mesos.
La diferència entre vostè i nosaltres, és que USPAC representa a milers de policies (hem estat escollits en processos democràtics) i som la seva veu. En canvi, vostè representa a quasi ningú però sobretot a CAP POLICIA.
ÉS DE JUSTÍCIA ELIMINAR EL ROMAMENT DE QUI HA ESTAT A PRIMERA LÍNIA, NO BUSQUIN EXCUSES QUE JA LES SABEM!!
Barcelona, 9 de juliol de 2020