FOAM, DISTÀNCIA I SEGURETAT DELS MOSS@S
Esteu aquí
42/2021
FOAM, DISTÀNCIA I SEGURETAT DELS MOSS@S
La resolució 476/X-2013 (“ordre públic”) aprovada per la majoria de grups parlamentaris va acordar, entre d’altres, fomentar la prevenció i mediació establint la utilització mitjans materials: armes que disparen projectils, plataforma d’aigua i gasos lacrimògens, com a eines de darrer recurs, sempre que hagi risc imminent per a la integritat física o la vida dels ciutadans i dels agents de la policia.
El model aplicat, des d’aleshores, s’ha basat en la mediació i la intervenció mínima. Especialment davant d’aquelles situacions en que la prevenció i la mediació ha estat eficaç al comptar amb interlocutors plenament identificats i amb voluntat de protegir el lliure exercici de protesta pacífica.
Altra tàctica emprada amb èxit, en relació amb la “mínima intervenció”, ha estat el manteniment de la distància en la força. Per una banda, per minimitzar la utilització de mitjans més robustos, però també per garantir la seguretat de les persones i la protecció de béns.
Ara bé, el CME es troba sense possibilitat de mediar per la manca d’interlocutors, sense cap persona o grup de persones que s’erigeixin com a representants dels manifestants i amb prou capacitat d’incidència sobre aquests grups violents per tal de fer-los desistir d’actituds de violència extrema.
És aleshores, quan es produeix un gran risc per la integritat de les persones i els béns. I la policia ha d’actuar fent ús dels mitjans que tenen autoritzats.
El model actual basat en la distància amb els manifestants, permet una òptima utilització amb menys efectius i minimitzar les conseqüències d’un model de contacte, el qual comportaria, sens dubte, més lesions entre policies i manifestants violents.
Qualsevol actuació policial en aquests esdeveniments que requereixi l’ús de la força o de qualsevol eina policial, previ anàlisi de la informació rebuda, necessita de l’autorització prèvia. Tota actuació es basarà en els principis d’oportunitat, proporcionalitat i congruència.
Cal assumir, doncs, que davant fets de violència extrema amb greu perill per les persones i els béns, la policia ha de disposar de totes les eines necessàries per restablir l’ordre i ,garantir la seguretat de tots els ciutadans.
Restar d’aquestes eines, per interessos partidistes, només resta la capacitat d’una resposta proporcional als efectius policials, dificultant la seva tasca i posant en greu risc la seva seguretat personal.
Considerem que qualsevol polític, amb un mínim de sentiment de responsabilitat, hauria de vetllar per garantir la seguretat personal i jurídica de qualsevol servidor públic (inclòs ell/a mateix/a).
USPAC, L’ESCUT DELS MOSS@S
23 de març de 2021