ESCALA INTERMÈDIA: LA GRAN OBLIDADA

64/2021

Durant el procés de desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra, molts han estat els que han apostat, al llarg de la seva carrera professional, per promocionar-se o ascendir dins l’escala de comandament. Sabent que això els comportaria estar uns anys fora de casa.

Essent coneixedors d’aquesta circumstància, ho han assumit com a part del seu aprenentatge. Un bagatge que els hi serviria en un futur, ja sigui per continuar ascendint, com per ocupar un lloc on aquella experiència fos útil per a tots aquells/es que treballessin amb ells/es.

Amb el pas del temps, molts han estat els que s’han adonat que, en aquest recorregut, no tothom juga amb les mateixes “cartes”. Un sistema de privilegis tan perpetuat, que és assumit tant per aquells/es a qui ha perjudicat com per a qui sempre ha beneficiat.

No és estrany veure lluny de casa seva, passats molts anys, sergents i sotsinspectors amb una dilatada experiència professional i uns grans coneixements en diferents matèries pròpies de les diverses especialitats que hi ha al Cos de Mossos d’Esquadra. Als quals els és, literalment impossible, optar a ocupar diferents places o vacants que s’han anat deixant lliures en comissaries més properes al seu lloc de residència. Convertint en una simple fal·làcia, el sistema que hauria de regir l’assignació de tota plaça de funcionari: MÈRIT, CAPACITAT i ANTIGUITAT.

També és sorprenent com es signen Comissions de Serveis, Assignacions Provisionals, Lliures Designacions, encàrrecs de funcions… a persones que acaben ocupant un càrrec en el qual no tenen cap experiència professional o coneixements en la matèria. Això, però, no importa. Casualment, aquestes persones sempre viuen a prop d’on tenen la feina, i tenen una “certa amistat” amb els que hauran de ser els seus superiors.

Aquest és el moll de l’os, “L’ENXUFISME”. Perquè no dir-ho, quan tothom sap que és així. Quantes vegades han ocupat places de l’escala intermèdia persones que mai havien desenvolupat tasques en aquella especialitat, i d’altres amb millors aptituds i capacitats no ha tingut cap opció a fer-ho. Perquè? Perquè a aquestes persones no se’ls dona cap possibilitat? Perquè han de seguir veient com uns “privilegiats” tenen accés a uns llocs de treballs què, tenint en compte aspectes estrictament professionals, no es mereixen.

L’error és creure que aquest sistema només afecta a qui està en aquesta situació, qui fa aquestes assignacions és tan ignorant de la tasca policial, que no sap que un equip és el reflex d’aquell qui esta al cap davant. I que quan s’ocupen els càrrecs a dit, per motius que no són estrictament professionals, qui surt perjudicat són les persones que es troben sota el seu comandament i tutela, i per extensió del treball que desenvolupen.

Si realment en la selecció de les promocions s’escullen als “millors” dels què s’han presentat, si us plau, facin el favor en benefici del Cos, de deixar que tots/es tinguin les mateixes oportunitats. I aquelles places que ara s’ocupen estrictament “perquè ho dic jo”, ho siguin seguint criteris objectius. MÈRIT CAPACITAT I ANTIGUITAT.
Difícil petició, quan qui ho ha de fer s’ha aprofitat d’aquest sistema…

USPAC, L’ESCUT DELS MOSS@S

26 d’abril de 2021