MOSSOS, QUO VADIS ?

232/2022

Com si d’una profecia es tractés, des de la capçalera de la revista publicada el juny d’aquest any, la USPAC ja ho avançava “Mossos, quo vadis?”.

A data d’avui i fent-nos ressò de les notícies publicades a diversos mitjans aquest cap de setmana, un no pot evitar sentir-se com una mena de “Nostradamus”, tot i que el cas que ens ocupa i malgrat no conèixer amb profunditat l’abast de les conxorxes internes, més que com uns profetes, tots ens podem sentir com uns mers espectadors d’un capítol de Joc de Trons.

Difícilment a ningú el sorprendrà la notícia on ja, sense draps calents, es diu obertament el que és una situació gairebé insostenible dins la cúpula dels Mossos d’Esquadra: la manca d’entesa entre el cap i el sots cap del Cos, arribant al punt de demanar la destitució de qui hauria de ser la seva mà dreta i home de més confiança.

Una situació que desperta certa nostàlgia, com quan estàvem a l’escola i els dos “galls” de la classe es disputaven qui tenia la cresta més grossa, i no dubtaven en anar ràpidament a veure a la “senyoreta” per “xivar-se” de les coses que havien fet malament un de l’altre. Tractant-se de mainada és relativament normal i, vist amb perspectiva, fins i tot desperta certa tendresa. El problema és quan aquest comportament és propi de les dues persones que ostenten la màxima responsabilitat d’un cos policial format per més de 17.000 funcionaris, despertant llavors, incredulitat, malestar o fàstic.

Incredulitat, perquè un espera dels seus màxims comandaments un plus de responsabilitat en les seves funcions, una responsabilitat que hi ha d’estar molt per sobre dels seus egos, perquè d’aquesta depèn la imatge projectada a la societat, i de les seves decisions, l’esdevenir d’una organització que ja costa no creure que està podrida fins al moll de l’os.

Malestar, perquè qui sustenta el Cos de Mossos d’Esquadra, que no és un altre que la mal coneguda com a “base”, que cada dia surt al carrer i amb la seva professionalitat sustenta les cadires dels que des d’un despatx van emplenant excels, han de patir aquest lamentable espectacle adonant-se que el que realment importa a la direcció del Cos és qui té el despatx més gros i qui aconsegueix col·locar a més afins seus.

Fàstic, perquè la “base” està cansada, decebuda i desmotivada per la degradació que ha patit el Cos aquests darrers anys, i veu com els qui van fent “discursets” d’unitat, compromís, professionalitat, implicació, dedicació i resta d’eufemismes utilitzats… de l’únic que estan preocupats és d’ostentar el poder a qualsevol preu.

L’exigència d’uns principis que ells, en cap cas dignifiquen, i que amb notícies com

 

USPAC, L’ESCUT DEL MOSS@S

Barcelona, 26 de setembre de 2022