COMUNICACIONS EN RISC
26/2026
La implantació recent dels nous portàtils de comunicacions en diferents unitats està evidenciant greus deficiències que afecten directament el servei operatiu.
Lluny de suposar una millora, el desplegament està generant problemes reals de cobertura i estabilitat, amb terminals que es desconnecten, que perden prioritat automàticament en favor d’un terminal principal i amb canvis inesperats en la numeració de les emissores que provoquen confusió operativa.
En actuacions de risc, on la coordinació amb Sala és vital, hi ha agents que no poden comunicar amb garanties ni demanar reforços amb la seguretat que exigeix el servei.
Quan fallen les comunicacions, falla la base de la intervenció policial.
Aquesta situació no és una incidència puntual, sinó el resultat d’una implantació deficient que no ha garantit prèviament la fiabilitat del sistema en condicions reals de treball. No es pot desplegar un nou model de comunicacions sense assegurar cobertura efectiva, estabilitat tècnica i configuració operativa clara.
Estem parlant de l’eina bàsica que garanteix la coordinació, la seguretat i la capacitat de resposta dels agents al carrer. No és un element accessori; és estructural.
I no és un cas aïllat dins d’una dinàmica que ja hem denunciat altres vegades.
Mentre es continua anunciant amb bombo i plateret nous vehicles “fantàstics” o DEA’s, la realitat és que no sempre es garanteix la formació adequada ni que el material respongui a les necessitats reals del servei. Bateries que s’esgoten en pocs minuts, equips que no donen el rendiment esperat i decisions preses sense comptar amb les patrulles que després han d’assumir la responsabilitat del seu ús.
El patró es repeteix: es decideix des de dalt i es pateix a baix.
No qüestionem la modernització del cos. El que qüestionem és que es faci d’esquena als professionals i sense proves suficients en entorn operatiu real.
No es pot continuar decidint compres i desplegaments des del confort d’un despatx sense escoltar qui treballa cada dia a primera línia. Des de fora tot pot semblar correcte; a peu de carrer, les mancances es fan evidents, i en el cas de les comunicacions, les conseqüències poden ser greus.
USPAC ha adreçat un escrit a la consellera exposant aquesta problemàtica concreta dels nous aparells de comunicació i reclamant una auditoria tècnica immediata del sistema implantat, la correcció urgent de les deficiències detectades i, si s’escau, l’assumpció de responsabilitats.
La seguretat dels agents no pot quedar condicionada a proves mal planificades ni a decisions adoptades sense la participació dels qui coneixen la realitat operativa.
A l’ISPC sovint es parla “d’escolta activa”. És el moment que aquest principi deixi de ser un eslògan i es converteixi en una pràctica real. Cal menys supèrbia en la presa de decisions i més humilitat per escoltar i rectificar quan les coses no funcionen.
Les comunicacions són la columna vertebral del servei policial: si fallen, tot el dispositiu queda compromès. La tecnologia ha d’estar al servei de la seguretat; si no compleix aquesta funció, s’ha de revisar immediatament.
USPAC, EL SINDICAT INDEPENDENT DELS MOSSOS
Barcelona, a 27 de febrer de 2026
