LA VERGONYA DELS VALS DE ROBA MACSON

145/2020

No són pocs els anys que USPAC reclama una millor forma de compensació als companys de les unitats que realitzen habitualment servei de paisà. Fa molt temps que sol·licitem l´ingrés d´aquest import directament en nòmina, que seria la decisió més encertada, però no sabem ben bé el motiu pel qual aquesta opció no interessa a l´Administració.

Aquesta s´obstina un cop més en una forma de pagament que d´una banda és discriminatòria en tant que les companyes afectades es troben molt més limitades a l´hora d´adquirir la roba (més encara si es tracta del cas de companyes embarassades).

Els preus elevats d´aquesta marca i el tipus de roba que té a la venda, gens operativa, és un dels greuges que també pateixen els companys i companyes que realitzen servei habitualment de paisà.

A tot això se li suma que hi ha molt poques botigues arreu del territori i a les tendes online s´ha detectat un preu molt superior pel que fa a les botigues físiques. Tampoc es pot comprar en període de rebaixes, fet que també limita molt i és un greuge més.

Per tot això, hem sol·licitat a la Subdirectora General de Recursos Humans, un cop més, que valorin d´una vegada per totes que es faci el pagament d´aquesta compensació via nòmina, com tenen d´altres cossos policials i que s´actualitzi l´import, val a dir, congelat des del primer dia, regulat per un acord totalment desfasat, que data del 2007.

És una vergonya que cada any repetim les mateixes queixes pel que fa als vals que reparteixen de l´empresa ITURRI-MACSON, fent les reclamacions pertinents i obtenint any rere any el silenci per resposta de l´Administració.

USPAC, L´ESCUT DELS MOSS@S