INDIGNE EL QUE ESTÀ PASSANT AL CME

23/2021

Indigne, vergonyós, lamentable… Ara ve quan la Direcció General de la Policia fa un comunicat, que penjarà a la Intranet, on “condemnarà” els fets succeïts durant les diferents manifestacions que van haver-hi, a Catalunya, en suport de Pablo Hasél. I encoratjarà a la “tropa” a continuar ferms en les adversitats, ferms en la defensa de l’ordenament jurídic i ferms en la defensa del Cos. Els que diuen això, però, són aquells que mai han hagut de viure situacions com les patides a Vic, i altres ciutats…

El dia 16-02-2021 va ser un dia trist pel Cos de Mossos d’Esquadra. Trist perquè, com sempre, la solució serà un comunicat/carta/escrit ple de paraules, però buit de contingut. Trist perquè en cap cas es farà una reflexió més profunda de la situació de descrèdit en la qual el CME es troba immers. Trist perquè els nostres comandaments estan molt preocupats pel que fem i molt poc pel que ens passa. Trist pels companys/es, els quals van haver de viure una situació tant greu com l’assalt a una comissaria; amb la impotència d’un professional que fa més del que pot, amb el poc que té a l’abast.

Aquí està la clau del funcionament del sistema, la voluntat individual dels agents que cada dia estan al carrer. Els Cos de Mossos d’Esquadra s’ha convertit en un malalt que s’està dessagnant i en què el metge li està curant un refredat. El Cos de Mossos d’Esquadra es dessagna per la seva artèria principal, Seguretat Ciutadana. Manca d’efectius, manca de material, manca de formació, manca de suport dels seus propis comandaments en moments difícils, que són molts, i no només dels que tenen una major transcendència com els d’ahir.

El descrèdit i la pèrdua del principi d’autoritat, es van mostrar en la seva màxima expressió. Però, aquestes actituds ja eren presents en el dia a dia. Un germen que ha anat creixent i que, lluny de combatre’l, se li ha facilitat, per part dels nostres dirigents, tant policials com polítics, les condicions perfectes perquè s’instaurés de manera directa a la nostra societat, normalitzant actituds i actes impropis d’un país democràtic.

Tot això no ha estat casual, ni puntual, tot això ha estat per culpa d’uns comandaments més preocupats per la trucada d’un polític que per trucar a un company/a que ha patit una agressió; més preocupats per conservar la seva cadira i augmentar el gruix dels seus galons que per fer més fàcil el treball de qui cada dia dona la cara al carrer; més preocupats pel que diu la portada d’un diari o la capçalera d’un informatiu que pels problemes i dificultats que li expliquen els agents; més preocupats perquè un agent no porta la gorra que de posar-se ells l’uniforme.

Tot això, companys/es, no ha estat casual. Per desgràcia, tornarem a viure fets com aquests i els afrontarem com hem fet sempre, DIGNES, amb el company/a al costat i qui mana en un despatx.

USPAC, L’ESCUT DELS MOSS@S

18 de febrer de 2021