LLEIDA SE’NS VA DE LES MANS
32/2025
Ja són masses les actuacions al barri antic de Lleida on un conflicte amb veïns de LA PLAÇA JOSEP SOLANS acaba en una batalla campal entre policia i la gent que en els darrers anys s’ha anat instal·lant en aquesta zona. Tots els agents de la comissaria de Lleida que estan al carrer, són coneixedors de com la conflictivitat i la inseguretat ha crescut de manera alarmant en aquest barri, ja que han patit en primera persona l’enorme hostilitat d’un nombre cada cop més important de persones, que bàsicament es dediquen a delinquir, i a enfrontar-se de manera descarada i sense complexos a la policia.
El pitjor de tot és que això ho fan amb total impunitat, sense que hi hagi conseqüències de cap mena, amb la patètica, lamentable i hipòcrita connivència de tots els estaments públics, tant polítics com policials. I això és el més greu, que un polític sigui tan miserable de no voler dir les coses tal com són i ser responsable de la deriva social a la qual estan portant a la ciutat és preocupant, però que des de la mateixa cúpula de l’ABP i de la Regió de Ponent no es faci res, només pot ser per dos motius; per COVARDIA o per INCOMPETÈNCIA, o ambdues a l’hora.
La manca d’una actuació coordinada entre administracions, la por de dur a terme les accions necessàries, i quan diem necessàries és fer tot allò que calgui per restablir l’ordre als carrers de la ciutat, només fa més forts a aquells que es passen les normés més elementals de convivència i civisme pel forro de la barretina, i fa més dèbils a aquells que la societat ha encarregat protegir aquests drets. Perquè al final es tracta d’això, la societat acaba veient que regna la llei de la selva, on mana la por i on es pot fer el què a un li ve de gust sense respecte a res ni ningú.
Des de la USPAC creiem que és la policia l’única que pot ostentar l’ús legítim de la força, un poder delegat per la mateixa societat, conscient dels mecanismes de control i fiscalització establerts a tal efecte i sempre sota els principis de Proporcionalitat, Congruència i Oportunitat.
Quan els propis estaments en garantir això, permeten que una part de la societat se n’apoderi d’aquest ús, per principalment delinquir, i no en donar una resposta adequada, aleshores estem perduts.
Hem de tenir clar que la policia en aquestes situacions de conflicte ha de sortir vencedora el 99,99% de les vegades, ja que si això no és així, qui no respecta la llei ho percep com una debilitat i ho aprofita. No ens adonem que l’enfrontament amb la policia és el FET, però el descrèdit i la nostra debilitat com a societat és la CONSEQÜÈNCIA.
Lleida és una mostra més de les nefastes polítiques de seguretat del Cos de Mossos d’Esquadra, que ha abandonat per complet a les Unitats de Seguretat Ciutadana, capitanejada per incompetents i covards, que amagats als seus despatxos ocupen el seu temps de reunió en reunió i de graella en graella.
S’ha de posar fre a aquesta dinàmica, dotar a la comissaria de Lleida de més efectius de seguretat Ciutadana, però que estiguin al carrer, i no amagats a sota una taula. I si consideren que la seguretat dels agents no és suficient motiu per fer-ho, facin-ho pels ciutadans que amb els seus impostos els paguen la cadira, perquè també tenen dret a viure tranquils, a passejar lliures, a no tenir por, en definitiva, en no haver de viure en una selva.
USPAC, EL SINDICAT DELS MOSSOS
Barcelona, 5 març de 2025
