BENVINGUTS AL FAR WEST

72/2026

Nou episodi de tiroteig en una població catalana, aquest cop a la localitat de Tordera, al Maresme. És el tercer a Catalunya en menys de 72 hores. En aquest cas, el succés ha acabat amb un ferit de bala.

Catalunya ha registrat 28 tirotejos des de l’inici de l’any 2026; és a dir, anem a més d’un incident amb armes de foc a la setmana des de l’inici de l’any. Unes xifres que representen un increment de més del 45% respecte de l’any anterior.

Si ja de per si les dades ens fan tenir una idea de la dimensió del problema, el comissari de la CGIC, en una entrevista a un mitjà de comunicació, va “tranquil·litzar” els ciutadans assenyalant que molts d’aquests tirotejos són de caràcter “intimidatori” i que el seu objectiu és “marcar poder i territori” entre organitzacions rivals que majoritàriament es dediquen al tràfic de drogues.

Gràcies, Comissari Chacón. Aquesta dada deixa molt més tranquil·la la població, ja que, tot i duplicar-se la intervenció d’armes de foc i disparar-se el nombre de tirotejos, no han de patir: els trets se’ls foten entre els “dolents”. Que ningú s’espanti!

Això sí, els nostres polítics, amb l’exmajor Trapero al capdavant, s’afanyen a dir que es tracta de fets puntuals i titllen d’alarmistes, demagogs i oportunistes aquells que posen de manifest una realitat que ja els és impossible d’amagar.

Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Salt, Figueres i un llarg etcètera de poblacions catalanes en el top 20 de ciutats amb els índexs més alts de criminalitat de l’Estat, i no precisament per delictes lleus, i amb el dubtós honor a les espatlles de ser la comunitat autònoma amb major nombre de delictes convencionals d’Espanya.

Mentrestant, la Prefectura es dedica a acumular funcionaris als despatxos per fer Excels i graelles. Al carrer, però, cada cop hi ha menys policies, i els pocs que hi ha ja fa més de 25 o 30 anys que hi són, “cremats” i desencisats per la deriva a la qual ens han abocat amb les seves ineficaces polítiques de seguretat.

Amb aquest panorama, però, la Conselleria d’Interior, en connivència amb el sindicat majoritari del cos, va tenir a bé premiar-nos amb el “millor acord laboral de la història”, el qual seria l’enveja de qualsevol funcionari d’altres departaments de la Generalitat. Segur? Anestèsia per al ramat, devien pensar.

Així doncs, companys, benvinguts al FAR WEST. Tot això, i aprofitant l’avinentesa, ho farem “PER UN PUÑADO DE DÓLARES”.

Barcelona, a 1 de juny de 2026