SENSE NOTÍCIES DE LES MILLORES DE SEGURETAT A LA COMISSARIA DE VIC
211/2021
Aquest mes d’agost farà mig any que es van viure un dels episodis més lamentables patits al Cos de Mossos d’Esquadra. Uns fets que haurien d’haver fet reflexionar a comandaments policials i representants polítics, per la seva enorme gravetat.
Estem parlant de l’atac a la comissaria de Vic, el dia 16 de febrer. Uns fets que es van viure posteriorment en altres comissaries arreu del territori, però que en cap cas es van produir amb tanta virulència com va succeir a la capital d’Osona.
Aquella tarda/nit, l’únic que va estar a l’alçada de la situació va ser la vàlua professional dels pocs agents que es trobaven treballant, els quals van suportar i sobreviure a una situació que podria haver acabat en una tragèdia. Manca d’agents, manca de material adient, manca de formació en ordre públic. Mancances que van poder ser compensades pel valor i el saber fer dels agents que allí estaven.
Per desgràcia i on no s’hi va poder fer res, va ser en els greus danys materials que va patir la Comissaria de Vic, una Comissaria completament desfasada, mal construïda i mal ubicada. Amb un greu dèficit de seguretat estructural que, com va quedar demostrat, en qualsevol moment i per qualsevol grup violent, pot ser literalment arrasada.
Aquella mateixa nit es van personar a la comissaria tota la plana major policial i política. No dubtem que no es preocupessin pels agents i la situació viscuda, però com sempre passa en aquests casos, les promeses de millora i el compromís de posar remei a les mancances estructurals, passat mig any, ja han quedat en l’oblit. De tot allò promès, només s’han dut a terme la substitució dels vidres exteriors que van ser esmicolats amb una facilitat vergonyosa. De la resta de millores res de res.
Poc després dels fets esmentats, un malat mental va accedir a l’interior de la comissaria amb el que simulava ser una granada de mà. I una vegada més, l’actuació dels agents que allà es trobaven va ser determinant.
Com organització sindical sabem les deficiències en seguretat que tenen la majoria de comissaries del CME, però el cas de Vic és realment alarmant. No donarem detalls per motius de seguretat. Així mateix, de manera interna hem fet arribar als dirigents de l’administració tot allò que cal esmenar.
En definitiva, una comissaria feta l’any 1994, que passats gairebé 30 anys, s’ha demostrat que està completament obsoleta (si mai teniu temps, mireu el reportatge del 30 minuts en relació als primers dies del desplegament a Vic, de l’any 1994).
Amb tot això, des de la USPAC exigim que es duguin a terme totes millores per protegir als companys/es que treballen a la comissaria de Vic.
Que la seva seguretat no depengui exclusivament de la seva vàlua personal, si no que es posin al seu abast els mitjans necessaris per fer-ho. Seria del tot inadmissible que es tornés a viure un episodi similar, o que per aquesta falta d’inversió econòmica, algun dia hàgim de lamentar una situació més greu.
Que es torni a repetir un atac és responsabilitat de qui el comet. No obstant, que el seu resultat sigui més o menys crític serà responsabilitat dels nostres dirigents, per la seva indiferència.
USPAC, L’ESCUT DELS MOSS@S!
24 d’agost de 2021
