VOLEM UNA FORMACIÓ CONTÍNUA, REAL I EFECTIVA PER A TOTS ELS AGENTS D’USC, TRÀNSIT I INVESTIGACIÓ

PDF

130/2021

Ahir, vam registrar un escrit adreçat al Director General de la Policia per a traslladar-li les nostres peticions en quant a la formació contínua.

És evident que hi ha un increment de situacions amb un alt grau de violència on han d’intervenir les forces i cossos de seguretat. Conflictes en els quals cada cop és més habitual l’ús d’armes blanques i de foc.

No pretenem donar una visió apocalíptica dels carrers, però aquells que portem anys al CME, sí podem assegurar que la delinqüència amb la que tractem ha canviat, i molt. Cada vegada, són més les actuacions en les quals els agents han de fer front a situacions d’una enorme hostilitat i agressivitat, on una bona formació en tots els aspectes de l’àmbit policial pot ser la diferència entre l’èxit o el fracàs d’una actuació, i determinar com es resol el conflicte.

Està clar que, actualment, són moltes les mancances que hi ha al Cos en relació a la formació dels seus agents de seguretat ciutadana, trànsit i investigació: poques pràctiques de tir i manipulació de l’arma; falta d’aprenentatge en defensa personal policial; desconeixement total de com actuar en situacions on s’ha de donar una resposta d’ordre públic, etcètera

Des de la nostra organització sindical, considerem que la formació és l’eix fonamental d’una bona tasca policial. Un policia preparat, és un policia més segur en les seves actuacions, i per extensió, un policia amb més recursos.

Aquesta millora en la formació reverteix directament en tot el què envolta la feina, ja de per si complexa, d’un policia. Quantes vegades ens hem hagut de sentir crítiques dels nostres propis comandaments, polítics, “opinadors” dels mitjans de comunicació, o alguns sectors de la societat, en relació a actuacions policials que han considerat desproporcionades. Situacions, per cert, en les quals ells mai s’hi han trobat.

Un altre aspecte que no podem oblidar, i que té una enorme incidència en la feina d’un policia, són les posteriors diligències judicials que es poden derivar d’aquestes actuacions. Un policia ben format pot explicar, com i perquè ha actuat de determinada manera. Explicacions de caràcter tècnic que ens poden evitar molts problemes legals.

USPAC considera que no hi ha millor INVERSIÓ per una societat, que un policia BEN FORMAT. Una formació CONTÍNUA, REAL i EFECTIVA, per a tots aquells Mossos/es que cada dia estan al carrer.

Les millores formatives en les quals s’hauria de fer més incidència, les definim en dos blocs:

• Una formació específica pel què fa a la reducció, immobilització i/o contenció, ja sigui de persones detingudes violentes, o malalts mentals. Que inclogui com i de quina manera es fa l’aproximació a aquest tipus de persones.
• Com s’han de situar els agents per fer una contenció més efectiva i el menys lesiva possible.
• Com s’ha de fer un trasllat d’una persona violenta dins del vehicle policial.
• Com s’ha d’entrar en una garjola per tal de reduir a un detingut i, en cas de que s’hagi de fer una contenció prolongada, com fer-ho i quins són els temps de durada.
• Una formació que inclogui l’aplicació de punts de dolor en zones específiques del cos, per tal de dur a terme les immobilitzacions sense haver de recórrer sempre a la força bruta, amb els inconvenients que això suposa.

L’altre aspecte que considerem del tot necessari, és la formació de tots els agents en relació al dispositiu conductor d’energia (DCE), altrament conegut com a TASER. És del tot incongruent que, malgrat que és una eina d’ús policial (actualment només la porta el Cap de Torn), la resta d’integrants d’un escamot, majoritàriament format per agents, en desconegui per complert el seu ús i com s’ha d’actuar en situacions en les que el Cap de Torn es veu en la situació d’ utilitzar-la.

Que passaria si mai, en el transcurs d’una actuació, el Cap de Torn queda impossibilitat per fer ús de la TASER? La resta de policies estarien en disposició de fer ús d’una eina molt efectiva, però no ho podrien fer perquè no coneixen el seu funcionament; obrint la porta a l’ús d’altres mitjans molt més lesius per resoldre aquella situació.

• Sap un agent com ha de fer l’aproximació a una persona el Cap de torn, i per tant, com ha de fer-ho ell?
• Sap un agent quina és la distància optima per fer un tret efectiu?
• Sap un agent com s’ha de situar en el moment en que s’ha produït una descarrega?
• Sap un agent quins efectes té la TASER en la persona sobre qui se n’ha fet us?
• Sap un agent si la persona queda immobilitzada de manera prolongada i quant temps té per actuar?
• Sap com es retiren els hams que queden adherits a la pell en el cas que no ho vulguin fer els serveis mèdics?

Aquestes són algunes de les qüestions que s’haurien de plantejar aquells que consideren que la formació sobre la TASER ha d’estar limitada a aquells a qui està reservat el seu ús. Pensar d’aquesta manera, és desconèixer totalment que totes les actuacions es fan mínim amb un binomi. I en els casos on finalment l’ús de la TASER és la solució més efectiva, sovint hi hauran més agents participants.

Queda clar que la formació dels nostres agents repercuteix en benefici de tothom i, en aquest cas principalment, en la salut de la persona a qui s’aplica la TASER.

Així doncs, des d’USPAC, considerem del tot necessari la millora de la formació de tots els agents que es troben a primera fila. Una formació contínua, real i efectiva. Una formació que tingui tots els aspectes policials.

 

USPAC, L’ESCUT DELS MOSS@S

19 de maig de 2021